DE SÍMBOLS ESPANYOLS

"No s’ha de menystenir mai el poder dels símbols. N’anem força mancats"

Ahir, per als creients, dia del Pilar. Per als espanyols, Dia de la Hispanitat. Per als creients espanyols, totes dues coses. I per a la resta del món, molts d’ells per exemple a Catalunya, enguany bàsicament un dia de festa intrasetmanal, i via. Ha degut ser el cas d’uns quants presidents de comunitats autònomes que ahir van faltar de forma notòria als fastos militars al Passeig de la Castellana de Madrid. El president Artur Mas entre ells. Ho havia criticat de José Montilla, quan com a president va anar-hi, i ara ha estat conseqüent. Coses del poder dels gestos en política, que l’és més quan al·ludeix símbols com l’és el dia d’ahir per a molts.

Descriu el diccionari per símbol: “Cosa, fenomen o fet que es pren com a representació d’una altra cosa, fenomen o fet, especialment quan la relació que hi ha entre ambdues coses és convencional”. L’era ahir la festa nacional espanyola, per la cosa, per la festa i per la celebració. Però ho va ser també l’absència del president, pel fet. Un símbol en representació d’una nacionalitat. L’altre en representació d’una altra. I no s’ha de menystenir mai el poder dels símbols. N’anem força mancats. Aquí i allà. Però a Espanya, com a mínim pel que fa als més poderosos, en tenen més cura. Una imatge ahir ens ho va tornar a deixar claríssim.

Van fixar-se en en el breu besamà al Palau Reial? Sí, va ser breu per l’afecció del monarca a son taló d’Aquil·les. Però el més curiós de tot va ser que gairebé va estar-se tant de temps saludant les principals autoritats de l’Estat que van desfilar per davant d’ell i sa família a velocitat trepidant, com estona va dedicar uns instants després a comentar la jugada amb el seu gendre Iñaki Urdangarín. Creuen que va ser casual? Sí? Segur? Una frase del monarcòleg Jaime Peñafiel ara fa unes setmanes els pot escombrar dubtes al respecte: “Urdangarin sembla que no només treu rendiment, sinó que abusa de ser el marit de la infanta”. I aquest periodista del cor no ha estat l’únic, ni el més autoritzat, que en les últimes setmanes s’ha posat amb els números del gendre del monarca.

Com diria el mestre Ferran Monegal, “Ah, alerta!”. Perquè ahir, justament ahir, quan totes les càmeres els enfoquen i és amfitrió de les més altes instàncies polítiques i militars del país, Joan Carles I fa el gest. I amb qui? Amb son gendre? No, amb sa família. La Família. El símbol. Van ser uns breus instants, però suficients. Jo, com ahir va fer-ho, mai l’havia vist xerrar tan afablement i distesa amb Urdangarín en una recepció reial. I algú dirà: “Serà que no els mires prou”. Podria ser. Però no. És la importància dels símbols. Algun dia n’hi haurà que n’aprendran.




Comentaris

envia el comentari