Hi ha alternativa al PP?

"CiU s'ha de menjar amb patates Xavier Garcia Albiol i altres"

La màquina d'esputar argumentaris i consignes en què s'ha convertit la immensa majoria de partits té aquests dies un material ja força magrejat. Es tracta de la falca que en les últimes setmanes deixa anar tot representant polític del PSC (i rodalia) que compareix en públic. És senzilla, simple i fàcil de memoritzar: com pot CiU dir-se sobiranista i pactar amb el PP?

De l'altra banda contesten igualment amb argumentari: "En tot cas, per aquesta mateixa regla de tres, com pot definir-se el PSOE com un partit d'esquerres tot governant a Euskadi amb el PP i pactant la reforma constitucional express amb els de Mariano Rajoy?". I ja hi som de nou. Au, a distreure el personal. A llençar-se el PP pel cap. A fer-lo més protagonista, del tot innecessàriament.

I és que, el fet que CiU tiri endavant els pressupostos del Govern amb el PP no té gaire secret. És obvi que als d'Artur Mas no els entusiasmen els populars, però amb qui aprovar uns comptes (vitals per a tots) si els dos potencials socis alternatius (PSC i Esquerra) es troben en una fase hamletiana de ses vides, on encara no tenen ni líder renovat per a l'etapa post-trauma que han d'encetar quan puguin? Com acordar amb ells els gran números si al Parlament tenen representants en funcions que no saben si sí, si no, o si tot el contrari?

I a nivell municipal, a cas algú altre que el PP podia fer possible el canvi a Barcelona després de 32 anys de governs de PSC i ICV (amb ERC pel mig durant bona part del temps però no sempre)? No. Qüestió d'aritmètica després de la patacada dels republicans. Així doncs, i ja veurem fins quan, CiU s'ha de menjar amb patates Xavier Garcia Albiol i altres. Plat que no els és de gust però que, com a mínim fins passades les eleccions generals i els congressos dels respectius partits, és l'única oferta del menú. Fins que es clarifiqui el panorama. Fins que hi hagin pactes alternatius possibles.

I això és incompatible amb què CiU vagi accentuant el seu sobiranisme? En absolut. Seria tant com barrejar naps i cols, objectius a mig i a llarg amb gestió de la complexitat del moment present. Seria tant com fer veure que no s'entén perfectament que socialistes i populars pactin quan del que es tracta és de defensar un model d'estat que els uneix i que periòdicament els obliga a empassar-se ses manies i a votar junts amb la pinça al nas.
Si CiU va molt més enllà de les properes eleccions espanyoles amb els seus acords amb el PP, tindrà un problema gros de coherència, perquè el salt en el seu discurs que defensa de cara al nou cicle patinaria. Però fins i tot això no dependrà només de CiU. Abans, per exemple, a Oriol Junqueras no l'han de desautoritzar els seus aquest cap de setmana i ha de poder pilotar una nova etapa d'Esquerra. Abans, entre CiU i ERC, han de poder cicatritzar encara unes quantes ferides amb mercromina de bona voluntat per totes dues bandes. I abans, pel flanc PSC, caldrà que algú hi reposi la voluntat de centralitat política i que hi imposi la prioritat catalana davant el PSOE. Complicat, oi? Doncs així estem. Sense gaire alternativa.




Comentaris

envia el comentari