De calaix

"És de calaix que la gran esperança del PSOE té nom i cognoms, i aquests no són Alfredo Pérez Rubalcaba"

Era de calaix. El què? Diferents coses que van passar ahir al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), i més enllà. Per exemple, era de calaix que el Tribunal Constitucional (TC), cada dia més evidentment constituït com a Tercera Cambra política de l’Estat, tombaria el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Parlament de Catalunya contra l’anomenada Llei d’Estabilitat pressupostària. El Parlament considerava que l’obligació de mantenir l’equilibri pressupostari o el superàvit imposada per aquesta norma vulnerava les competències econòmiques fixades a l’Estatut. Però el TC era evident que seguiria el seu procedir habitual respecte de l’Estatut: anar-lo laminant. Ara! Cal reconèixer-li que no era tan de calaix que decidís anunciar la bona nova de la seva decisió el mateix dia (unes horetes abans) que es reunia el Consell. Aquests rampells els humanitzen, els fan menys màquina piconadora a seques.

Més coses de calaix. Amb una distribució de forces a la sala d’onze consellers d’Economia del PP per dos del PSOE, era de calaix que el clima previ i posterior a la reunió seria de desacord profund. Per tant, amb aquest pati, estava escrit i era profecia que un dia més, home fidel a les tradicions com l’és, Mariano Rajoy tornaria a reclamar eleccions anticipades. I el cas és que com a cantarella no està malament, però comença a sonar a desesperació. Més si ens aturem un instant en els resultats de l’enquesta del CIS fets públics ahir.

És de calaix, i d’aquí que servidor ho vingui repetint de fa molt de temps, que la gran esperança del PSOE té nom i cognoms, i aquests no són Alfredo Pérez Rubalcaba. Són Mariano Rajoy Brey. Perquè en uns temps en què queda instituït que “el candidat és el missatge”, cal admetre que Rajoy és un molt mal candidat. No comunica. De fet, això ens ho demostra el fet que en les pitjors circumstàncies possibles per al PSOE i el seu govern ara representi que el PP només li treu 7 punts d’avantatge. Si a les grans dots de comunicació tradicionalment atribuïdes a Rubalcaba s’hi va sumant durant mesos la contraposició d’ell amb l’insípid Mariano, al popular el camí a les eleccions se li farà llarg. Molt llarg. No és d’estranyar, doncs, que dia sí i dia també des del PP es reclamin eleccions anticipades.

I davant d’aquest panorama, un últim apunt de calaix que lliga el moment Mariano-Rubalcaba amb la nova sentència centralitzadora del TC, aquest cop a tomb de l’economia: l’actual sistema de finançament de les comunitats autònomes és impracticable, perquè no hi ha ni diners ni confiança perquè rutlli. De fet, cada dia està més clar que l’actual sistema de 17 autonomies és un artifici insostenible. I davant d’això, el desenllaç el tindrem en les properes eleccions al Congrés. Si “l’efecte Rubalcaba” es confirma, o tindrem un govern del PP sense majoria absoluta, o un del PSOE molt en precari. Una situació única perquè des de Catalunya, via una CiU hipotèticament decisiva, es planti el “ser o no ser” de tot plegat via el model del concert econòmic. Serà això o xapar la barraca, la catalana i la de Madrid. De calaix.




Comentaris

envia el comentari