Esperant el PP

"Quan el PP governi cauran les caretes"

“I espera’t, que ara vindrà el PP!”, m’han dit més d’una vegada en la setmana que fa que sóc aquí. No entenc aquest neguit i aquesta indignació anticipada per l'arribada del PP, com si importés gaire que ens maltractin molt o moltíssim, com si amb el PSOE i el Tribunal Constitucional no n'haguéssim tingut prou per tocar fons. Hauríem d'estar contents que per fi s'acosti la batalla final amb Voldemort.

Jo estic expectant, fins i tot il•lusionada. Estic per votar Rajoy i ajudar-lo a aconseguir la majoria absoluta, que garantiria un espectacle encara més tremend. Res com un govern del PP per acontentar els catalans que encara necessiten rebre una mica més per acabar de descartar el federalisme. També servirà per saber si CiU reacciona al govern popular amb la dignitat que diu voler defensar; servirà per comprovar si Artur Mas sabia on es ficava quan va posar el pacte fiscal al centre del debat, si està disposat a arribar fins el final o si -com va fer el tripartit amb el pacte de finançament- ens voldrà fer passar gat per lleure per tapar-li les vergonyes a Espanya; sabrem si Artur Mas vol utilitzar el pacte fiscal per ficar el dit a la ferida i fer-la més gran o si l'acabarà utilitzant per fugir endavant i penjar-se una falsa medalla. Quan el PP governi cauran les caretes.

Espanya, com una garantia de desencaix, ens mostrarà la seva cara més desacomplexadament bèstia, i aquí comprovarem si Convergència realment ha canviat la política del peix al cove per la defensa del dret a decidir dels catalans.




Comentaris

envia el comentari