L’OCÀS DELS PIJOPROGRES?

"Alertar de la crisi era “catastrofisme”, quan convenia posar-s’hi com ho començaven a fer altres països"

“Defender la Alegría”. Els convido a veure aquest videoclip on la Plataforma de Apoyo a Zapatero (PAZ), amb símbol de dues celles punxegudes com les del president espanyol, va posar música a un poema de Mario Benedetti. L’enèsim cant a la pijoprogressia. Va ser l’any 2008 en motiu de la campanya per les eleccions al Congrés dels Diputats. Quan els socialistes buscaven (i van aconseguir) desviar l’atenció del públic (vegis electorat) respecte de la crisi de cavall que se’ns venia al damunt. “Defender la alegría”, cantaven. Qui? Doncs els de sempre: Serrat, Ana Belén, Sabina, Bosé… I Víctor Manuel. Els sona?

Víctor Manuel, qui aquesta setmana ha comparegut per defensar que no cal moure gaire res de la SGAE malgrat el daltabaix que s’hi apunta. El mateix que ha dit que ara tornar a convocar unes eleccions a la SGAE no toca. Ara, després de l’escàndol. I au, ho diu amb aquella cara. Amb aquella suficiència. Amb aquell no aplicar-se res del que reclama quan li rota a la resta de mortals, ell allà del seu pedestal estant. Amb aquell benestar que en el vídeo del 2008, des de la seva posició de milionari però progre, va dur-lo a reclamar “defender la alegría contra los cenizos”. Ah! I qui eren els cenizos per a Víctor Manuel? El PP, i amb ell tots aquells que apuntaven que la crisi se’ns venia al damunt. No convenia parlar d’allò, no fos cas que ZP perdés les eleccions.

“Defendemos la alegría frente al catastrofismo, la intolerancia y el retroceso”, obría el clip. No s’estan de res, ja ho saben. Alertar de la crisi era “catastrofisme”, quan convenia posar-s’hi com ho començaven a fer altres països que ja n’han anat sortint gràcies a allò. I a aquest bonic apel•latiu hi sumaven epítets d’aquells que només ells poden dedicar a la resta de mortals. Poden? O hauríem ja de parlar en passat? Perquè, recorden aquella mítica òpera de Richard Wagner, de nom L’ocàs dels déus? Doncs potser que a aquests molt terrenals déus de la progressia els estigui arribant el crepuscle definitiu, en paral·lel al de la seva musa dels últims temps. També podria ser que la musa passés, com ho han fet altres d’anteriors, i ells seguissin vivint de sa farsa. Però no descartéssim res. L’estampa d’aquest dimarts de Víctor Manuel junt a Caco Senante era de final de règim total. Ja ni esma tenen per aturar-se un moment a pensar i no treure davant les càmeres un senyor de nom “caco” quan s’està parlant d’un escàndol de milions d’euros presumptament robats.

Banderes dels nostres pares
, recorden? Gran pel·li, d’aquest sí, un gran artista, Clint Eastwood. Banderes. Quan les més sagrades d’una causa van caient, a ella poca vida li resta. Ara fins i tot es diu, en la setmana més negra per a la SGAE, que es podria suprimir el cànon digital amb què el govern ZP ens va convertir un bon dia a tots en delinqüents potencials, per satisfer els seus amics i líders espirituals. Van caient. Trontollen, com a mínim. Símbol d’un final de cicle. Símbol d’un ocàs. El de ZP, segur. El dels pijoprogres? Veurem.




Comentaris

envia el comentari