Guardiola, més que futbol

"El que diferencia el Barça de Rijkaard del Barça de Guardiola, el que diferencia la mediocritat de la genialitat, és la intel·ligència i, sobretot, la moral".

Vaig creuar l'Atlàntic per anar a veure la final de París i mentiria si digués que no va ser bonic viure l'ambient i que no va ser bonic guanyar, però recordo que quan amb el meu pare sortíem de l'estadi vam mirar-nos amb un punt de decepció. Mai no va agradar-nos aquell Barça fofo, aquell futbol fofo, igual de fofo que el Rijkaard, que era aquella tulipa mústia, aquell bon home sense abisme, sense tensió anímica, sense textura emocional, sense elevació ni fondo, sense llum ni foscor, aquell home que era pla i pusil·lànime i que per això feia un futbol pla i pusil·lànime malgrat comptar amb grandíssims jugadors. Iniesta, que ja era bo, va quedar a la banqueta i de titular va sortir Van Bommel, que ja era dolent. Vam jugar contra deu però a la gespa semblava que hi haguessin moltes més samarretes de l'Arsenal, amb Henry fent dolenteries i Víctor Valdés salvant el títol a l'última trinxera. Una individualitat d'Eto'o i la xamba de Belletti -que no s'ho podia creure i que encara ara no s'ho creu-, ens van fer guanyar, però aquell Barça no transcendia en res. No és que jugués sempre malament, perquè també recordo grandíssims partits, però era un Barça voluble com una fulleta que balla al ritme del vent, un Barça que anava a llunes, fidel a res, desarrelat de tot, dispers, sense signatura ni estil, buit per dins, estúpid, amoral.

El que diferencia el Barça de Rijkaard del Barça de Guardiola, el que diferencia la mediocritat de la genialitat, és la intel·ligència i, sobretot, la moral. El Barça de Guardiola s'eleva per sobre del futbol perquè transmet una idea del bé que es clava a la nostra humanitat, una moral que també reconeixem com a vàlida fora del terreny de joc. La qualitat de Rijkaard era l'absència del mal, no la presència del bé, i per això el seu futbol no era exemple de res, només era això, futbol i prou, bo o dolent segons el dia. Guardiola en canvi representa una intenció i el compromís amb aquesta intenció, la defensa aferrissada d'una postura concreta que a més a més tots acceptem com a bona, per això fa art i per això ens abracem al seu art com a un ideal a seguir.

No vaig tenir la sort d'anar a Roma, però a Wembley sí que hi he estat. Al tren de tornada a Cambridge vaig està parlant amb un aficionat del Manchester, un home d'uns quaranta anys amb fila d'encarregat d'empresa mitjana que assegurava haver ingerit vint pintes de cervesa durant el dia però que estava serè com un mur de pedra massissa. El Barça actual em va servir de metàfora per explicar-li per què som més que un club. Si haguéssim perdut, també li ho hagués pogut explicar.




Comentaris

envia el comentari