Qui és Jordi Hereu?

"Després de tants anys remenant cireres pel Cap i Casal, havia d’arribar la seva segona campanya electoral per conèixer el nostre alcalde. I abans, on era?"

Qui és Xavier Trias? Ens costaria de definir-lo fins i tot als qui més seguim l’actualitat política. “I això que va ser conseller durant anys!”, dirà algú. Cert. Com també és cert que, en general, el grau de coneixement popular dels consellers de la Generalitat acostuma a ser baix. Molt baix. Una mica menys que el dels ministres, però en tot cas força circumscrit en la majoria de casos al públic més polititzat, que no ens enganyem, som pocs. Si a això hi sumen que durant la major part de la legislatura la política municipal passa força desapercebuda alcalde enllà, ens expliquem com és que coneixem tan poc Trias. Com ens passa amb Jordi Portabella i no tant amb Alberto Fernández perquè entre d’altres coses ell va ser candidat a la presidència de la Generalitat.

De consellers i de regidors ens ho expliquem. Ara! D’un alcalde no tant. Perquè, sabem qui és Jordi Hereu? Molt poc. Escassíssimament. A anys llum de com els barcelonins coneixíem qui era l’alcalde Pasqual Maragall. Després d’ell va començar la desconnexió, i certament de Joan Clos no en vam tenir grans noves fins que no va començar a entrar en la seva particular espiral d’espifiades per al record. Però tampoc d’ell no en coneixíem gran cosa. La persona Clos. La persona Hereu. Se'ns escapaven. Se'ns escapen. I és molt indicatiu. Més a nivell de ciutat. A nivell de vila. Preguntin-se tots, només per un instant, si coneixen mínimament la persona que governa la seva vila. Hauria de passar.

És en aquest sentit que la campanya d’Hereu i la de Trias comencen totes dues amb un encert. El convergent, amb l’aposta per posar l’accent en “les persones”. Ho fa en el seu eslògan “l’alcalde de les persones”. I en les imatges de la campanya s’envolta de gent amb qui sembla que dialoga, que escolta. Perquè l’alcaldable ho necessita. Però paradoxalment, sembla que qui més necessita “explicar-se” és ara l’alcalde. I parlo de paradoxa perquè la institució municipal hauria de ser la més propera, la més empàtica, la menys distant. I això en el cas d’Hereu no s’ha donat. En aquest sentit és revelador que una de les primeres iniciatives de l’equip del socialista hagi estat el documental de quinze minuts “Estic convençut”. Una bona iniciativa.

Han vist el vídeo? Jo sí, i m’ha agradat. Et projecta un Hereu desconegut, per proper. I la pregunta primera que ens pot venir al cap és si després de tants anys remenant cireres pel Cap i Casal, havia d’arribar la seva segona campanya electoral per conèixer el nostre alcalde. I abans, on era? I després, passats els quinze dies que avui comencen, on serà si guanya? Veurem més la persona Hereu? En la campanya del 2007, amb un cartell-collage amb ell tot envoltat de persones, ens proposava “Nou alcalde. Noves idees”. I aquestes han lluït per sa absència. El dubte que se'ns planteja, doncs, és raonable. Perquè potser en quinze dies no es pot fer allò que no s’ha aconseguit en quatre anys.




Comentaris

envia el comentari