Excuses

"Artur Mas és una sola unitat, ni a la dutxa no deixa de ser el president de Catalunya ni al Parlament no deixa de ser persona"

Que Artur Mas reconegués fa unes setmanes que no tenia clar si havia o no de votar a la consulta per la independència va ser una primera mostra de por i de debilitat del President davant d'un esdeveniment que necessita ser defensat amb orgull i contundència. Finalment va decidir que sí que votaria, però tot i així Artur Mas no ha resolt veritablement el seu dilema. Si ho hagués fet no hauria votat d'amagat per estalviar-se la foto del 10 d'abril ni hauria dit que no ha votat com a President sinó com a ciutadà. Si hagués resolt veritablement el seu dilema s'hagués sentit orgullós de la seva decisió i hauria volgut veure als diaris la imatge del President de Catalunya exercint el dret a decidir i donant així un exemple de dignitat a tots els catalans. Ha votat perquè no podia permetre's no fer-ho, però ho ha fet amb sentiment de culpa, amb ganes de demanar perdó.

L'argument que ha utilitzat per justificar la privacitat de la seva votació és una excusa barata. Què vol dir que ha votat com a ciutadà i no com a President? Artur Mas és una sola unitat, ni a la dutxa no deixa de ser el president de Catalunya ni al Parlament no deixa de ser persona. Això de voler-nos fer creure que algú pot estar dividit en dues ànimes, la personal i la institucional, només és un truc que fan servir els polítics quan no s'atreveixen a donar la cara per les seves idees, quan no estan disposats a pagar el preu de les seves idees. "Ho he fet a títol personal", et diuen, com si el càrrec i la persona fossin dues jaquetes que poguessin posar-se i treure's, ara una i ara l'altra. Núria de Gispert, en aquest cas, també ha tirat d'aquest recurs -tot i que l'ha adaptat a les seves necessitats. Segons ella, les dues jaquetes existeixen, però ella no se les va combinant sinó que sempre les porta les dues posades: "em costa molt diferenciar el meu vot a títol personal amb l'institucional i crec que com a presidenta del Parlament no haig d'anar a votar". És a dir, que no vol votar i s'escuda en el seu càrrec per justificar la seva abstenció. Per la mateixa regla de tres, entenc que De Gispert no participarà a cap elecció mentre mantingui aquest càrrec, perquè quan hi hagi eleccions municipals o estatals seguirà sent igual de presidenta del Parlament que ara, i si votar a la consulta no li sembla correcte llavors votar a les altres eleccions tampoc no li ho hauria de semblar. Li seguirem la pista.

Si parlem d'excuses que fan figa, la que s'emporta la palma és sens dubte la de Duran i Lleida, que fa unes setmanes va dir que no aniria a votar perquè el 10 d'abril no seria a Barcelona. L'Artur no li deu haver dit que es pot votar anticipadament. Tampoc no es deu haver assabentat que a la consulta també es podrà votar "no", i no deu recordar que no fa gaire encara defensava el dret a l'autodeterminació, encara que la seva opció fos seguir formant part d'Espanya. No votant, Duran no ens està dient que no vol la independència -fet conegut i legítim-, sinó que no vol que els catalans tinguin el dret de decidir si la volen o no. I qui diu Duran diu tots els altres que busquen excuses per no participar o que directament menyspreen l'objectiu d'aquestes consultes. És a ells a qui hauria de caure'ls la cara de vergonya, no a Artur Mas. En canvi, és ell qui s'ha amagat com si hagués fet una malifeta. És la trista història del nostre país, sempre demanant perdó per voler existir. Mas va dir que governaria per recuperar la dignitat de Catalunya, però per poder aconseguir-ho primer haurà de fer valer la seva pròpia dignitat.




Comentaris

envia el comentari