Mas no s'ho creu

"Al Govern li ha faltat coratge per tirar pel dret i aplicar les mesures que considerava necessàries, encara que fossin impopulars i encara que aquestes necessitin del suport del PP"

Durant aquests primers mesos del mandat d'Artur Mas s'ha criticat molt la manca d'unitat comunicativa del Govern. És veritat que, en més d'una ocasió, les declaracions de diferents membres de CiU han creat interferències i que això ha transmès una sensació d'improvisació i de disgregació. Ara bé, signaria ara mateix que d'aquí a quatre anys aquest seguís sent el retret més utilitzat contra el Govern. I naturalment també signaria que els màxims escàndols es reduïssin a errors desafortunats però gens determinants com ara un currículum tunejat. Ni el tripartit va fracassar per no saber comunicar bé la seva obra de govern -com ens han volgut fer creure sempre els seus defensors-, ni una majoria de catalans va votar CiU per tenir un govern que cantés a l'uníson. El Govern ha de mirar d'arreglar aquestes grinyols, però no hauria de considerar-ho, ni de bon tros, una prioritat. Ni la gent tampoc. Sobretot tenint en compte com està el país econòmicament.

Molt més digne de ser criticat és, per exemple, aquest consens que Artur Mas ha volgut obtenir amb la cimera anti-crisi de divendres. D'aquí només en podia sortir una recepte aigualida, pixarelles. L'economia catalana no necessita remeis consensuats, necessita remeis eficaços. Al Govern li ha faltat coratge per tirar pel dret i aplicar les mesures que considerava necessàries, encara que fossin impopulars i encara que aquestes necessitin del suport del PP. Pactar amb el PP, però, hagués fet lleig i hagués ofert en safata la jugular convergent als ullals de tot el Parlament. A més, quan la responsabilitat és tan gran sempre és més fàcil repartir-la que carregar-la tot sol, així si la cosa surt malament la culpa és una mica de tots. L'economia catalana, però, se'n ressentirà. A més, a Mas li ha sortit el tir per la culata, perquè la resta de partits s'ha afanyat a desprestigiar la cimera, és a dir a espolsar-se la responsabilitat de sobre.

No és pot governar amb eficàcia si et preocupes massa de la imatge que projectes. Aquest govern, de moment, té el defecte contrari que l'anterior. El tripartit era tot pedanteria, sempre va fer i desfer com va donar-li la gana perquè se sobrevalorava a ell mateix d'una manera colossal. Que algú com Joan Saura se sentís capacitat per dirigir la conselleria d'Interior -o una conselleria, de fet, o qualsevol cosa més important que una escala-, o que el govern sencer s'atrevís a donar la cara per un finançament que era una brometa de Zapatero -per posar dos exemples d'una llista molt llarga- és d'una prepotència que vessa. Molt espanyola, per dir-ho d'alguna manera. Con dos cojones -perdó. Els espanyols ho fan molt, això, es creuen els reis del mambo i per això quan fan el ridícul són els únics que no se n'adonen. Bé, doncs aquest govern, en canvi, peca del mal català. Se'l veu acovardit, amb por al fracàs, avergonyit, acomplexat, mancat de confiança i d'autoritat. Diria que Artur Mas encara no es creu que és President ni que ho és perquè va guanyar de pallissa. Què fa preguntant als altres partits? No sé si hagués sabut què fer-ne, de la majoria absoluta. Segurament li hagués cremat a les mans. Un líder, per poder guanyar, ha d'estar disposat a perdre. O Artur Mas comença a fer allò que creu que ha de fer o se'l menjaran amb patates. Seria una llàstima que això passés, perquè encara que a ell li faci por acceptar-ho, pot arribar a ser un gran President.




Comentaris

envia el comentari