"Revolució sí, intervenció no"

"Si realment els importés la gent que diuen defensar, no ignorarien els salts d'alegria que feien els libis quan van sentir la corneta del setè de cavalleria"

Uns quants centenars de persones van manifestar-se ahir a Barcelona en contra de la intervenció d'Occident a Líbia. La protesta estava organitzada per la plataforma "Aturem la Guerra", una associació que diu estar en contra de qualsevol acció militar i que en teoria representa una esmena a la totalitat a qualsevol tipus de solució armada. Una pancarta de la marxa, però, deia: "Tunísia, Egipte, Líbia: Revolució sí, intervenció no". Però aquesta gent d'"Aturem la Guerra" què es pensa que és, una revolució? Una marxa pacífica i autoritzada? Com es pensen que es fan, les revolucions? Amb paraules cordials i copets a l'espatlla? Una revolució és una guerra. Declarada pel poble però una guerra al cap i a la fi, amb armes i amb sang i amb morts civils. "Revolució sí, intervenció no". O sigui, que els libis s'alcin amb una sabata i una espardenya contra un tirà que domina un exèrcit, això sí; ara bé, que alguns estats vagin a ajudar-los perquè amb cops de pedra no se'n surten, això no. Deuen preferir que la gent es revolti per perdre, que mori per perdre. Si no fos perquè tots sabem que el problema dels flower powers és la seva edat mental pre-adolescent, diria que són molt dolents, mala gent.

A la manifestació, naturalment, hi havia Jordi Miralles, d'EUiA. Ja vaig explicar un cop que, en una entrevista que vaig fer-li fa uns anys, va intentar convèncer-me que a Cuba hi ha democràcia. I tot seguit em va dir que l'única cosa que no li agrada del règim castrista és la importància que hi té l'exèrcit, perquè, a ell, només de veure un uniforme militar se li posen els pèls de punta. Com si la revolució cubana en contra de Batista s'hagués fet amb pistoles d'aigua i com si aquest règim que a ell tant li agrada s'hagués pogut mantenir sense un estat militaritzat! Titllen d'hipòcrites els líders occidentals però ells, en nom de la pau, creuen en una ideologia que ha oprimit i ha assassinat milions de persones; associen la intervenció militar amb ocupació però, si poguessin, ells t'entrarien fins a la cuina de casa per dir-te on has de posar les forquilles i on has de posar els ganivets; critiquen el capitalisme i mentrestant gaudeixin com tothom dels seus nombrosos avantatges, i acusen els estats occidentals de moure's exclusivament pels seus interessos però a ells només els interessen uns ideals que no entren al món ni amb calçador.

Si realment els importés la gent que diuen defensar, no ignorarien els salts d'alegria que feien els libis quan van sentir la corneta del setè de cavalleria. Tampoc no s'atrevirien a dir, com va dir el portaveu d'"Aturem la Guerra", que “les bombes que cauen des del cel no distingeixen militars i civils”. Suposo que ells preferirien deixar els civils en mans de Gaddafi, que segur que fa tria. Només cal sentir la solució que proposa la plataforma per entendre que aquesta gent viu en una mena de món paral·lel. Proposen una reunió internacional amb les dues parts en conflicte per mirar d'arribar a una solució política. Fantàstic, doncs que hi vagin ells, a parlar amb el Gaddafi, i si volen que li portin te i pastetes. Segur que els rebrà encantat, t'ho juro per Snoopy.




Comentaris

envia el comentari