El perquè de La Vanguardia en català

"El fet que un competent home de negocis consideri que la llengua catalana és un mercat que pot aportar-li diners és una bona notícia pels qui ens estimem el país"

Javier Godó anunciava ahir oficialment en un article a La Vanguardia que a partir del maig el seu diari també s'editarà en català. Per entendre aquesta novetat cal tenir en compte que el Grup Godó té tres forces motrius fonamentals: la pela, la unitat d'Espanya i les bones relacions amb el poder. El comte fa malabarismes per mirar de mantenir un equilibri entre les tres, però la decisió de fer una edició en català està impulsada per les tres forces alhora.

Pel que fa a la primera -la pela, que és la que explica l'estrany fenomen de Rac1- cal dir que el fet que un competent home de negocis consideri que la llengua catalana és un mercat que pot aportar-li diners és una bona notícia pels qui ens estimem el país. El dia que el català no pugui ser un producte rendible i hagi de viure exclusivament de subvencions, morirà. Per tant, que La Vanguardia es vegi "obligada" a sortir també en català per ser més competitiva, diu molt del canvi que ha fet el país d'uns anys ençà.

En el seu article, Javier Godó exposa aquest factor mercantil com un dels motius que expliquen la nova edició. Però també diu que "La Vanguardia reflecteix, amb la nova oferta, la plural i tranquil·la normalitat lingüística de Catalunya...", i això em porta de pet a explicar fins a quin punt la voluntat de vetllar per la unitat d'Espanya ha motivat també aquesta decisió. Abans, però, no puc deixar de dir que la frase citada acaba d'aquesta manera: "...fet que ens recorda que el nostre centenari rotatiu va néixer precisament quan la Renaixença cultural, econòmica i política catalana començava a donar els primers fruits". Ho diu com si el sorgiment de La Vanguardia hagués estat un resultat d'aquesta renaixença i no una arma per aturar-la. No es pot tenir la cara més dura.

Tornant a la "plural i tranquil·la normalitat lingüística de Catalunya" que la nova Vanguardia vol reflectir, cal dir que el nacionalisme espanyol que practica aquest diari és el més perillós de tot l'estat. Si el PP i el PSOE sabessin defensar la unitat d'Espanya amb la intel·ligència amb què ho fa La Vanguardia, els independentistes estaríem perduts. El centralisme d'aquests dos partits i de tots els seus sequaços es deixa portar per un patriotisme agressiu i separador que acaba sent contraproduent, perquè com se sol dir, és una màquina de fabricar independentistes. Agafen Espanya tan fort que l'estan trencant amb les seves pròpies mans. En canvi, una de les maneres amb què La Vanguardia pretén afavorir la unitat d'Espanya és la de crear il·lusions de convivència. Només els faltava l'edició en català. Amb això ja podran reflectir el bilingüisme perfecte que hi ha Catalunya.

La seva estratègia unitarista també inclou la defensa de Catalunya en els moments en els quals Espanya es passa vint-i-cinc pobles. No perquè s'estimi Catalunya, sinó perquè s'estima Espanya. Són pures advertències, les seves pàgines esdevenen una alarma adreçada als amics de Madrid: "parad ya o esto se nos rompe!". La constant demostració de la possible convivència amb Espanya combinada amb aquests tocs d'atenció a Madrid, li donen al diari un aire aparentment responsable, moderat i plural, i és per això que és tan perillós. Signo l'editorial conjunt en defensa de l'Estatut però alhora dono per boníssim un finançament antiestatutari i escandalosament insuficient, tinc alguns articulistes nacionalistes -uns d'un bàndol i uns de l'altre- i, si no es passen, més o menys els deixo fer, dono gran importància a la manifestació del 10 de juliol però nego el seu clar to independentista, trec una edició en català però naturalment mantinc la castellana, "que és el nostre ric i principal pont cap a l'exterior"... Etcètera, etcètera. Sempre és igual. I seguirà sent igual, és clar. El propi Godó ho diu al seu article: "dues llengües i una única mirada". No hem d'oblidar-ho. És significatiu, però, que l'actual conjuntura política- amb el conflicte Catalunya/Espanya al centre del debat- hagi fet que el monolingüisme de La Vanguardia, per primer cop, sigui un perill per la seva credibilitat. Ara, resulta més irrisori que mai mirar de "defensar" Catalunya només en castellà. Per tant, no només és el mercat sinó també la política allò que ha "obligat" el diari a fer aquest pas.

Per últim, és ben sabut que La Vanguardia té debilitat pel poder, la tercera força que el mou. Com més ben parat sortia Artur Mas a les enquestes, més se'l llagotejava a les pàgines del rotatiu. Una edició en català dóna punts al comte davant d'un govern nacionalista. Es diu que les relacions entre el Grup Godó i el sector comunicatiu públic podrien intensificar-se durant aquesta legislatura. Si és així, seré la primera a criticar-ho. Ahir Artur Mas deia que l'anunci de la nova edició en català és una gran notícia, un "regal". No em sembla malament que ho digui, sempre que no s'ho cregui. La Vanguardia, en català o en xinès, seguirà sent el mateix diari que fa uns mesos va rebre a Nova York el premi Hispanic Society of America per la seva "extraordinària difusió de les arts i les lletres hispanes". Seguirà sent el mateix diari monàrquic, unionista i espanyolitzador. Seguirà sent, en definitiva, un diari castellà. L'únic canvi que reflecteix la sortida de l'edició catalana de La Vanguardia és el canvi que està fent aquest país. És aquesta, la bona notícia, estimat President.




Comentaris

envia el comentari