Mas ha de votar a la consulta?

"Per ser coherents amb aquest sentit democràtic, doncs, convergents i unionistes haurien d'anar a votar independentment del sentit personal del seu vot"

En una entrevista publicada ahir a El Periódico, Artur Mas deia que té un "dilema" pel que fa a la consulta per la independència que se celebrarà a Barcelona. Diu que encara no sap si votar o no votar perquè ara, a més de ser un ciutadà se sent president dels set milions i mig de catalans: "molts estan a favor d'un Estat propi, però n'hi ha molts altres que hi estan en contra. Tinc aquest dilema: dia 10 d'abril, si es fa aquesta consulta, decidir si Artur Mas ha de ser un ciutadà com qualsevol altre i votar com a tal". En aquest cas, com ja ha dit altres vegades, votaria Sí.

Jo, que confio en Artur Mas fins que no es demostri que he de deixar de confiar-hi, no entenc el seu dilema per dos motius. De l'argument que utilitza per explicar-lo s'entén que, si decideix actuar com a ciutadà anirà a votar i que si en canvi decideix actuar com a President de la Generalitat no anirà a votar perquè no estaria sent el president de tots. Aquesta disjunció és la primera cosa que no entenc perquè parteix d'una premissa falsa. Per què el fet de no anar a votar seria l'actitud pròpia d'un President que ens representa a tots i en canvi anar a votar no ho seria? Al cap i a la fi, si com ell diu Catalunya en aquest sentit està dividida en dos parts, prengui la decisió que prengui estarà obligat a representar una banda i a deixar de representar l'altra. Per què en aquest país el fet de no pronunciar-se és sinònim de neutralitat quan de fet és una postura igual de significativa que el fet de pronunciar-se? A més, si seguís aquest mateix raonament amb les eleccions municipals, ell no podria anar a votar el senyor Trias perquè com a President no ens estaria representant a tots...

Així que, en tot cas, el dilema d'Artur Mas en aquest assumpte no hauria de ser el de decidir entre representar tota Catalunya o representar-ne només una part -la independentista-, sinó el de decidir a quina de les dues Catalunyes prefereix representar. I he escrit "en tot cas" perquè ni tan sols és així. Artur Mas podrà exercir de President de tots els catalans només si participa en la consulta, perquè encara que a títol personal, com a ciutadà, ell opti pel Sí, com a President estarà defensant el dret a decidir de cada un dels catalans, sigui quina sigui la decisió de cada un d'aquests catalans. Si no hi participa, en canvi, com a ciutadà no tindrà veu i com a President estarà defensant la mordassa que alguns volen col·locar-nos a tots per obligació.

És precisament aquesta la segona qüestió per la qual no entenc el dilema d'Artur Mas. La participació en aquestes consultes no està reservada als independentistes, els no independentistes als qual el President tem deixar de banda si va a votar, també poden dir la seva el 10 d'abril. Són iniciatives que, malgrat estar organitzades per independentistes, allò que busquen és fomentar la llibertat democràtica dels catalans de triar el seu futur. Si els del PSC, PP i Ciutadans s'abstenen d'anar a votar No en aquestes consultes, no és perquè no desitgin amb prou força que Catalunya segueixi a l'estat espanyol sinó perquè no volen que la gent ho pugui decidir. Mas ha dit molts cops que Convergència sí que ho vol, i jo, de moment, m'ho crec. Fins i tot Duran i Lleida, que es declara no independentista, ha dit en més d'una ocasió que Unió creu en el dret a l'autodeterminació. Per ser coherents amb aquest sentit democràtic, doncs, convergents i unionistes haurien d'anar a votar independentment del sentit personal del seu vot. Ells i tots els qui creguin que els catalans ja som prou grandets per escollir amb qui anem o amb qui deixem d'anar.

Dilema resolt perquè, aristotèlicaments parlant, no hi ha dilema, estimat President. Una altra cosa és si vostè s'atreveix o no a fer allò que ha de fer. Ara, pensi que els reptes nacionals que se li presentaran en un futur requeriran molt més valor que aquest, i que si comencem ofegant-nos amb un got d'aigua, quan arribi el tsunami arrencarem a córrer. I no era així com havíem quedat, veritat?




Comentaris

envia el comentari