La trampa del "pinganillo"

"Els 12.000 euros per sessió que costarà la traducció simultània, doncs, em semblen una barbaritat si tenim en compte que no contribuiran a la normalització del català, l'euskera i el gallec sinó que serviran per inflar la fal·làcia de l'Espanya plural"

Si alguna cosa podem aprofitar de Zapatero és el fet que s'hagi convertit en un fidedigníssim baròmetre de la veritat i la mentida. Només cal saber interpretar-lo correctament per comprendre el veritable fons de qualsevol assumpte. Per exemple, si Zapatero fa una promesa podem donar fe que allò que ha promès no es complirà mai, si Zapatero diu que no hi ha crisi tenim la garantia que hi ha una crisi de cavall, si Zapatero diu que el pacte de finançament és bo per a Catalunya podem tenir la certesa que és bo per a Espanya i si Zapatero diu que l'ús de les diferents llengües de l'estat al Senat és un avanç en la construcció de l'Espanya plural podem estar segurs que amb la pantomima dels "pinganillos" ens han donat la xocolata del lloro.

Pensar que, perquè ara puguem parlar català a Madrid i en una cambra que no serveix per a res, la nostra llengua ha fet un pas significatiu cap a la seva normalització és ignorar els seus veritables problemes i és posar en dubte la indubtable garantia de desencaix que representa Espanya. Celebrar el nou plurilingüisme del Senat és una manera com qualsevol altra de creure en Espanya, d'alimentar l'esperança de poder canviar un país que de cap manera vol ser canviat. L'Espanya plural de Zapatero és el xumet que es dóna als nens perquè es pensin que és la meta i parin de plorar. Una cosa és que ells ens donin succedanis i l'altra és que nosaltres, a sobre, ens llepem els dits. Si acceptem això com un triomf arribarà un dia en què ens alegrarem de tenir el dret de celebrar la Diada, que llavors ja serà la nostra única expressió nacional.

Els 12.000 euros per sessió que costarà la traducció simultània, doncs, em semblen una barbaritat si tenim en compte que no contribuiran a la normalització del català, l'euskera i el gallec sinó que serviran per inflar la fal·làcia de l'Espanya plural. El problema del català no és que a Madrid no ens entenguin si el parlem, el problema del català és que la Pilar Rahola defensi la seva llengua amb uns articles brillants però escrits en castellà, el problema del català és que la majoria dels nostres polítics parlin castellà al Parlament quan el periodista de torn els ho demana, el problema del català és que el Messi i l'Iniesta entenguessin des de ben petitets que no els calia parlar-lo, el problema del català és que renunciem a la nostra llengua amb la dona de fer feines i amb el metge i amb el cambrer i amb tot aquell que ens parli castellà i, en definitiva, el problema del català no podem pretendre arreglar-lo a Madrid sinó a Catalunya.

Dit això, qualsevol cosa que molesti els animals de la caverna a mi em sembla positiva. I més encara si tenim en compte que d'aquí a uns mesos governaran els més bèsties del regne de les bèsties. Estan tan encesos per l'ira que quan arribin al poder es carregaran tota quanta garlanda de falsa pluralitat. Llavors quedarà la mesetària Espanya real: plana, freda i pelada. D'una banda friso perquè comenci la festa, de l'altra em fa por que no estiguem a l'altura de l'oportunitat brindada.




Comentaris

envia el comentari