La florera Tura

Potser l'aparell del PSC ha de començar a preguntar-se per què gent com Antoni Castells i Montserrat Tura són polítics ben valorats

El sobtat interès de l'aparell del PSC per convertir Montserrat Tura en candidata a l'alcaldia de Barcelona el veig com un pedaç que busca tapar el trau més que no pas com el resultat d'una lliçó apresa. O dit d'una altra manera, amb aquesta decisió el PSC no busca renovar-se sinó només fer-ho veure, el pinyol del partit no vol aprofitar Montserrat Tura sinó més aviat aprofitar-se'n. Després de la pèrdua massiva de vots al novembre i amb algunes enquestes col·locant Jordi Hereu fins i tot al tercer lloc a les municipals, seria suïcida que els qui remenen les cireres no miressin de canviar de candidat. L'elecció de Tura, doncs, no es pot entendre com un canvi de tendència, és conjuntural, tàctica, és pura supervivència. De fet, al partit segueixen manant els mateixos que abans i, a més, per molt que Tura guanyi les primàries, és altament improbable que pugui ser alcaldessa de Barcelona i que per tant pugui tenir prou poder com per incomodar realment les altes esferes. Si els hooligans tipus Joan Ferran aconsegueixen, per un cop, ser més intel·ligents que espanyols i no espatllen la maniobra del partit, la jugada serà bona. I quan dic "bona" vull dir que serà la millor possible, perquè el PSC ara mateix no té l'opció de fer cap jugada guanyadora. El resultat de les eleccions catalanes va ser tan dolent que, a les municipals, qualsevol resultat que l'igualés o l'empitjorés seria mortal i qualsevol resultat que el millorés seria un bon començament per a la recuperació. Amb Hereu, el PSC només pot enfonsar-se encara més i, en canvi, amb Tura com a mínim té la possibilitat d'optar a un avenç i de mantenir la diputació.

S'ha criticat molt el comportament del partit respecte Jordi Hereu, però en realitat és ell qui s'està portant malament amb el partit. Si la gent no el vol i els dirigents del PSC tampoc, l'única sortida honorable que tindria seria la de renunciar a encapçalar la candidatura. Però és clar, si Hereu fos d'aquesta mena d'homes segurament no estaria qüestionat per tothom com ho està ara. En fi, que el partit no està fent-li a Jordi Hereu res que no respongui al sentit comú més elemental, i en canvi sí que està utilitzant Tura a plaer. Primer la van posar de número dos a la llista encapçalada per Montilla per vendre catalanitat, un cop perdudes les eleccions Montilla no la va escollir com a successora, la van posar allà a la mesa del Parlament que ja m'explicaràs tu, i ara que han vist que la necessiten la tornen a cridar per intentar salvar la papereta a Barcelona. A més -deuen pensar-, si està ocupada fent oposició a l'Ajuntament no tindrà tant de temps per ficar el nas en els temes de partit. Ara bé, que vigilin amb les fugides endavant perquè el ridícul del novembre es deu a alguna cosa i un dia o altre s'hi hauran d'enfrontar. Potser l'aparell del PSC ha de començar a preguntar-se per què gent com Antoni Castells i Montserrat Tura són polítics ben valorats. Si pretenen tornar a fer del PSC un partit amb opcions de governar, han d'entendre que no en tindran prou utilitzant la Tura de florera per fer veure que han redecorat l'habitació.




Comentaris

envia el comentari