PRIMÀRIES DE SEGONA

"De segona. Succedani. Placebo. Simples intents de reforçament mediàtico-polític d’un lideratge"

“- Doctor, no sé què em passa...
- Doncs que està fatal de lideratge. Que no ho veu?
- Bé, sí. Jo i tothom. Què puc fer-hi?
- Miri, de moment, unes primàries.”

És un recurs força magrejat en política. Quan un lideratge en el càrrec perd força o impuls o credibilitat o ganxo mediàtic o tot alhora, sempre n’hi ha qui es recepta unes primàries per veure si la fórmula ajuda a la remuntada.

És allò que tant ens agrada en aquesta democràcia mediàtica nostra. La confrontació. El blanc o negre. El duel cara a cara. A vida o mort (política). El guanyador i el perdedor. Les especulacions. Les enquestes. Les travesses. El drama. La glòria. En definitiva: la vida. I això és precisament el que busquen Jordi Hereu i el PSC. Una segona vida. El Partit dels Socialistes la busca després de la mort del 28-N. L’alcalde de Barcelona la cerca després que totes les enquestes l’hagin donat per finat.

I en això que apareix Montserrat Tura, amb moltes ganes de tenir un paper amb frase. Ho vol. Ho desitja. No sabem si més i tot que ser alcaldessa de la seva segona ciutat, on treballa, ja que la seva ciutat estimada és Mollet, d’on ja en va ser alcaldessa i d’on sempre se’n reivindica, molletana militant. Avui comença la seva particular cursa oficial. La que, com a mínim, permetrà que s’esbravi i xerri tot el que no li han deixat garlar en els últims temps, primer per ser consellera disciplinada, després número dos electoral i ara membre de la mesa del Parlament amb cara de pòquer.

Tura no té tropa al partit. Ni a nivell nacional ni a Barcelona. Hereu, en canvi, sí. A Barcelona en presideix la federació, amb un Carles Martí de número dos que des que va dimitir de Primer Tinent d’Alcalde s’hi dedica a temps complet. I a Nicaragua... Ah, a Nicaragua! Allà hi manen Montilla, Zaragoza i Iceta. Hereu no els fa el pes. Però amb una mica de sort, en uns mesos aquest pot ser un problema del passat. En canvi... i si guanyés Tura ara unes primàries i després unes eleccions? Del tot insostenible.

I així és com en breu a Barcelona tindrem les típiques eleccions primàries a la catalana (o a l’espanyola, i si no recordin el fiasco Almunia-Borrell). De segona. Succedani. Placebo. Simples intents de reforçament mediàtico-polític d’un lideratge. Aquest cop, d’Hereu. Malgrat que tractant-se d’ell, tot sigui que la cosa es torci abans i tot de començar...




Comentaris

envia el comentari