Mitjans seriosos i nostres

"Aquest és el problema de Catalunya Ràdio i de TV3, que són mitjans massa sovint nyonyos, tòtils, gratuïts, de hi hi ha ha i para de comptar"

La brometa que va protagonitzar un col·laborador d'un programa de Catalunya Ràdio fent-se passar per Artur Mas per poder parlar amb el Rei i felicitar-lo pel seu aniversari és un clar reflex del baix nivell al qual han arribat els mitjans públics catalans durant els darrers anys. No és que el Rei em mereixi més respecte que qualsevol altra persona, però de la ràdio pública del meu país voldria poder esperar molt més que la trampa i la bajanada. Sobretot que la bajanada, perquè si fas aquesta mateixa trampa per poder fer una pregunta compromesa al Rei o a algun polític espanyol, la trapelleria seguiria sense ser justificable però com a mínim s'hi besllumaria algun signe d'intel·ligència, la intenció de fer-li un servei al país, de treure una informació útil pels oients i de passada burlar-se dels qui es burlen de nosaltres. Ara bé, fer servir les males arts per al final acabar dient-li al Rei que "felicidades", preguntar-li "qué le han traído los Reyes", i demanar-li una vegada i una altra que digui el títol del programa de ràdio en qüestió, em sembla ridícul, patètic i de vergonya aliena. Fer-se passar pel president de la Generalitat és molt greu, gravar una conversa sense el consentiment del teu interlocutor també, però si a més a més l'únic objectiu de tot plegat és el "mira què faig", la jugada no només és tramposa sinó que a sobre és rematadament estúpida. Aquest és el problema de Catalunya Ràdio i de TV3, que són mitjans massa sovint nyonyos, tòtils, gratuïts, de hi hi ha ha i para de comptar. El cas més paradigmàtic és el del programa de Manel Fuentes, que sembla més un programa de tarda estiuenca que un programa matinal divulgador i generador d'informació. S'han de fer canvis profunds a la Corporació si volem aspirar a tenir uns mitjans públics intel·ligents, uns que sàpiguen lligar el rigor amb la seducció i el respecte amb la intenció.

Tot això pel que fa al talent i a la capacitat dels professionals que hi treballen, però pel que fa a la ideologia d'aquests professionals també haurien d'haver-hi canvis. És un truc dels perdedors el fet de dir que els mitjans públics, pel fet de ser públics, han de ser de tothom. Precisament perquè són públics és impossible que no estiguin polititzats, igual que ho està tot allò que depèn de l'Administració. Cal no oblidar que els periodistes no són robots, són persones, i que igual que la resta de persones tenen opinions concretes, identitats concretes i preferències polítiques concretes, i que per molt que treballin amb honestedat és inevitable que utilitzin el seu filtre personal. Per exemple, en el cas hipotètic que jo tingués un programa, mai de la vida hi tindria de col·laborador a Xavier Sardà, que actualment col·labora a Catalunya Ràdio i a TV3 -i no és casualitat. El que vull dir és que, com que hem de triar entre un enfocament i un altre, val més escombrar cap a casa. Espero que Convergència sàpiga guanyar aquesta batalla. No li serà fàcil, perquè per fer canvis importants a la Corporació li cal, per llei, el suport dels diputats del PSC, però en el seu moment el PSC també va necessitar Convergència i en el canvi de cromos els socialistes hi van sortir guanyant. Artur Mas haurà de fer tot el possible per donar la volta a la situació, per fer que els mitjans públics catalans tornin a ser seriosos i tornin a ser nostres.




Comentaris

envia el comentari