Només lliures de fum

La llei arregla la barra d’uns i la submissió dels altres.

La nova llei del tabac em sembla un gran signe de civilització, un pas endavant en el procés de domesticació al qual cal sotmetre les persones perquè deixin d’immiscir-se en la vida dels altres. La llibertat individual ha d’arribar fins allà on es trepitja la llibertat individual del proïsme, i per això celebro que a partir d’ara els no fumadors no hagin de veure’s perjudicats per un vici al qual ells han sabut resistir-se. És veritat que ara tenien el dret d’anar a locals lliures de fum, però també ho és que no tenien el dret d’anar a molts d’altres sense intoxicar-se, i que per tant havien de pagar un preu pel fet d’abstenir-se d’un costum que mata. És a dir que, sovint, pagaven justos per pecadors. A partir d’ara, seran només els fumadors els qui hagin de pagar: o t’estàs de fumar o passes fred.

El fumador té una cara molt dura, el vici pot molt, tant que si estàs disposat a fer-te mal a tu mateix és comprensible que també estiguis disposat a fer-lo als altres. Ara bé, també cal dir que al nostre país els no fumadors són un col·lectiu atemorit que, tot i ser majoria, mai no ha sabut imposar-se entre el seu cercle social, i la prova és que sempre són els fumadors els qui arrosseguen el grup cap a llocs on es pugui fumar. La llei arregla la barra d’uns i la submissió dels altres.

Dit tot això, crec que s’haurien de fer moltes altres lleis per protegir la llibertat dels ciutadans dels atacs hostils d’altres ciutadans. S’hauria de fer, i amb urgència, una llei contra la pudor de suor als espais públics i que als marrans mai més no se’ls pugui denunciar, haurien de fer una llei contra els ganduls que viuen a costa dels altres, contra els aturats que se’n van de viatge, contra els qui col·lapsen la sanitat pública perquè tenen una mica de tos, contra els funcionaris que es pensen que no tenen l’obligació de rendir al màxim com qualsevol altre professional, s’hauria de fer una llei contra la llei que prohibeix als comerços obrir quan els doni la gana, contra la llei que prohibeix morir-te quan et doni la gana, contra la llei que et cobra per morir-te, contra totes les lleis que prohibeixen coses que no molesten als altres i, naturalment, s’hauria de fer una llei en contra d’Espanya. La llei del tabac és un avenç, però encara ens queda molt recorregut per arribar a ser una societat en què les persones puguin ser lliures de veritat.

I per cert, que consti que jo sóc fumadora.




Comentaris

envia el comentari