L’Estat propi de Ferran Mascarell

"¿qui pot sostenir que el que necessita Catalunya és un estat que no sigui propi i que funcioni de manera nefasta?"

Ha dit Ferran Mascarell ja sent conseller, però també abans de ser-ho, que Catalunya necessita un Estat propi i eficient. Em sembla una proclama elaborada però entenedora. Intel•ligent i que suma, integradora. M’explico.
Mascarell aconsegueix, mercès a aquesta afirmació abocada als objectius i no en els mitjans, abraçar una gamma de sensibilitats de la qual pràcticament ningú pot sentir-se exclòs: ¿qui pot sostenir que el que necessita Catalunya és un estat que no sigui propi i que funcioni de manera nefasta? Aquest és un primer nivell de lectura.

El segon nivell ens duu, de la mà de la lògica, al sobiranisme i, fins i tot, a l’independentisme. Perquè, l’implícit del pronunciament ‘mascarellià’ és que: a) L’Estat del que avui forma part Catalunya no el pot considerar –ni sentir- com a propi, i b) a més, Espanya és un Estat ineficient, que, per tant, a Catalunya li suposa un perjudici.

Davant d’això -continuo descodificant- només hi ha dues alternatives:

A) que Espanya canviï. Canviar, ¿en quin sentit? Doncs assumint plenament el fet català, la diferència catalana, com un patrimoni a valorar i protegir -seguint, per cert, l’estela de l’esperit de la Constitució de 1978 que alguns tan acostumen a instrumentalitzar en contra de Catalunya. Igualment, s’hauria de transformar en un Estat realment avançat, en el seu funcionament, en la seva acció, però també, encara que no ho digui explícitament el "noucentista" Mascarell, en la seva mentalitat.

La clau de volta és la següent: ¿Pot i està disposada Espanya a fer-ho? ¿Pot i està disposada a transformar-se en el sentit que apunta Mascarell? Si la resposta –després i malgrat el Tribunal Constitucional, el que hem vist durant la crisi i tantes i tantes coses més- continua sent sí, doncs des de Catalunya cal treballar de valent perquè aquest canvi es produeixi.

Si la resposta és no, aleshores ens trobem davant la segona alternativa, la B: alternativa el sentit de la qual, de fet, i dit el que hem dit fins ara, es desprèn perfectament de l’afirmació de Mascarell de què partíem: Catalunya necessita un Estat propi i eficient. Això és: necessita el "seu" Estat propi (i també que aquest Estat propi sigui eficient). Necessita la independència.




Comentaris

envia el comentari