AMB L’AJUDA DE DÉU

"Tampoc no era fàcil deixar Cultura en mans d’un fins ahir significat militant socialista com Ferran Mascarell, i Mas ho ha fet"

Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí. Ho diuen els del grup Manel en la seva cançó Corandes de la parella estable. Però segurament també ho haurà pensat el president Artur Mas i els seus, i potser més d’un dels ja ex-consellers que ahir van traspassar cartera als nous de trinca. Ha costat que el país donés passaport als uns i que tornés a fer confiança als altres, però ha arribat el moment. Segurament molt acomboiat pel fet que el context és dur i la tria de nou govern demanava d’un cert to que el traspassat no projectava en absolut.

Dues de les tres components dona del nou Executiu van prometre ahir “amb l’ajuda de Déu”. Una fórmula d’assumpció de càrrec que no arriba al tradicional pepero del jurar, que també adopten socialistes com José Bono, i que bonament podria ser assumible per la resta de consellers, tot i que ahir la majoria va prometre a seques, a excepció de Boi Ruiz, nou titular de Salut, que va fer-ho “pel meu honor”. Però no en enganyéssim. De l’Altíssim, tots en necessitaran grans dosis d’ajuda. O de la Mare Natura o de Buda o la Sort. Diguin-li com vulguin però la feina que espera a aquest nou Govern serà dura i força desagraïda, com a mínim en el seu primer tram.

Crec veure clar que aquesta composició de Govern no serà la que arribarà al final de mandat. I algú dirà “home, Aira, però si encara no han començat i ja te’n vols carregar algun?”. No. Déu (i ajuda) me’n guard de voler-me carregar ningú. Ni en Carod (inexistent) vice-president no em volia “carregar”. Això sí, veig clar que en aquest Govern hi ha molta ciència. Massa per ser suportable electoralment parlant quan s’apropi el moment de la nova tria.

Recorden un fragment de l’Eclesiastés que diu “qui acumula ciència, acumula dolor”? Doncs bé, parin compte dels nous titulars Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, catedràtic del ram; d’Empresa i Ocupació, Xavier Mena, també catedràtic d’Economia, i de Salut, amb Boi Ruiz, metge expert en gestió Hospitalària. Saben quin pressupost mouran i decidiran aquests senyors? No hi entrarem per no espantar ningú. Però parin compte que han aterrat al Govern Mas per aplicar bisturí allà on caldrà fer-ho en temps difícils. I això quan s’ha de fer és al principi de mandat, ara, quan la cita amb les urnes queda llunyana. I qui diu ara podria dir just passades les municipals del maig, però no descartéssim res perquè la conjuntura és tossuda.

El moment no és fàcil. Les decisions que haurà de prendre aquest nou Govern, tampoc no ho seran. I només l’encert en la seva aplicació ens dirà si les que prendran Mas i els seus consellers seran les encertades. Però de moment, a 99 dies per passar el període de gràcia que com a tots els pertoca, cal reconèixer que s’apunta voluntat de no escapolir-se de l’escomesa, com diria el mestre Quim Puyal.

Tampoc no era fàcil deixar Cultura en mans d’un fins ahir significat militant socialista com Ferran Mascarell, i Mas ho ha fet. El moment demana de fer causa comuna, crida a fugir de sectarismes, i exigeix amplitud de mires. Com deia el president Jordi Pujol, “tot compromís comporta risc”, però seguint el símil catòlico-citador, “Déu ajuda aquells que s’ajuden a ells mateixos”. Mas ha triat peces que li seran molt útils. A partir d’avui començarem a veure si ho seran també per al conjunt dels catalans. I que ens agafin confessats.




Comentaris

envia el comentari