ERC + SI + RCat

"Amb Laporta tot té un to divertit i histriònic, quan el sents parlar t'agafen ganes de convidar-lo a una copa perquè no s'acabi l'espectacle, i en canvi quan sents parlar Carretero et provoca com una mena d'enveja, voldries veure-ho tan clar com ell, voldries poder estar-hi d'acord"

Davant del desig d'Esquerra d'unir forces amb Solidaritat i Reagrupament per les municipals, Joan Carretero ha respost dient que fer fronts independentistes a nivell local és una "solemne imbecil·litat" perquè d'allò que cal parlar a les eleccions municipals és d'enllumenat i de clavegueres. Més enllà de si estem d'acord o no amb les apreciacions de Carretero, cal reconèixer que com a mínim és coherent amb la raó de ser del seu partit, que no és altra que declarar unilateralment la independència al Parlament. A ell mai no li ha agradat la idea que Reagrupament es presenti a les municipals precisament perquè des dels ajuntaments no es pot dur a terme la missió única i vital de Reagrupament.

Solidaritat sí que es presentarà a alguns municipis i de moment ha deixat la porta oberta a fer-ho conjuntament amb Esquerra. La postura és menys coherent que la de Reagrupament però crec que és més encertada. I és que discrepo amb la idea del senyor Carretero que la política local només serveix per gestionar els problemes logístics dels municipis. Des de la política local també pot fer-se país i de fet és imprescindible que se'n faci. L'exemple més clar és el de les consultes independentistes, que són una iniciativa local. Fa unes setmanes Carretero va menysprear-les posant en dubte la seva utilitat, segurament perquè per a ell tot el que no sigui declarar la independència demà passat són minúcies, però jo li diria que tenim el país que tenim i que per tenir el país que volem hem d'aprofitar tots els mecanismes que estiguin al nostre abast.

A mi m'agrada, Carretero, sempre m'ha agradat, la seva determinació em fascina molt més que la de Laporta perquè el seu discurs ebri el sap fer des de la sobrietat. Amb Laporta tot té un to divertit i histriònic, quan el sents parlar t'agafen ganes de convidar-lo a una copa perquè no s'acabi l'espectacle, i en canvi quan sents parlar Carretero et provoca com una mena d'enveja, voldries veure-ho tan clar com ell, voldries poder estar-hi d'acord. Ara bé, amb tots dos tinc la mateixa sensació: que viuen en un país que no és el mateix on visc jo. Ells creuen que la feina ja està feta i jo en canvi veig feina a fer per tot arreu. A nivell municipal, naturalment, també. Hi ha municipis on tots els cartells estan en català i d'altres on a penes se n'hi veuen, hi ha municipis on la llengua comuna és el català i d'altres on ho és el castellà, hi ha municipis on l'activitat cultural és molt rica i d'altres on la gent només s'ajunta per mirar el futbol i, en definitiva, hi ha municipis en els quals cal treballar per mantenir la implicació nacional dels seus habitants i d'altres on s'hauria d'estimular molt més.

La política municipal és fonamental per ajudar a teixir un país de majoria independentista. Per això celebro que Solidaritat no es vulgui autoreduir al seu únic reclam electoral i lamento que Reagrupament s'obstini a veure només una sola via. De fet, un cop Solidaritat proposi la declaració per la independència i no obtingui una majoria al Parlament, bé haurà de fer alguna cosa amb els seus quatre escons, oi? I Reagrupament, en cas d'haver obtingut representació, no s'hagués passat quatre anys donant-se cops de cap contra la paret, oi? Si resulta que de moment no poden plantar-se al final del seu camí, hauran de treballar per construir aquest camí. I això ho poden fer encara amb més força des dels ajuntaments, i encara amb més força si ho fan dins d'un front independentista. És veritat que Solidaritat i Reagrupament han nascut com una alternativa a la desastrosa política nacional d'Esquerra, no hagués tingut cap mena de sentit que haguessin unit forces amb Puigcercós, però als municipis Esquerra no té l'opció d'abaixar-se els pantalons davant d'Espanya com ho ha fet la seva cúpula, als municipis els debats són uns altres i és molt més fàcil i natural que aquests tres partits puguin entendre's i treballar plegats per augmentar la consciència nacional dels seus ciutadans. Si Solidaritat va per lliure corre el risc de no entrar a molts dels ajuntaments on es presenti, i això significa que es perdrien molts vots independentistes pel camí. Si Reagrupament no es presenta, corre el risc de diluir-se i no ressuscitar. La independència no arribarà només perquè ells diguin que la volen declarar, així que val més que col·laborin i es posin a fer política real.




Comentaris

envia el comentari