El poder i la barra dels controladors

"Que es comportin com es comporten en plena crisi demostra una insensibilitat escandalosa"

Comprenc i comparteixo la indignació. Observant i escoltant la gent atrapada en els aeroports, amb els bitllets a la mà, no puc deixar de sentir amb ells l’estupefacció, el disgust i la ràbia.

Provant de racionalitzar l’assumpte se m’ocorre que ningú no hauria de poder fer xantatge a la societat d’aquesta manera. Antigament les vagues tenien com a objectiu castigar l’amo de la fàbrica, que veia aturada la producció. Ara del que es tracta és de fer la vida impossible al ciutadà normal i corrent per tal que les autoritats cedeixin. Les coses han canviat. També ha de canviar, per tant, la manera d’abordar el dret a la vaga. Vist el que hem vist aquesta vegada, però també en ocasions anteriors, convé una nova aproximació a la qüestió. I un dels objectius en aquesta nova aproximació ha de consistir a evitar que un col•lectiu –els controladors o qui sigui- tingui un poder tan brutal a les seves mans que, per exemple, els permeti deixar desenes i desenes de milers de ciutadans sense poder agafar l’avió. Cal reformar els mecanismes, legals i de l’ordre que sigui, perquè això no pugui succeir.

Si tot plegat, com dèiem, ja és gravíssim, encara ho resulta més tenint en compte el col•lectiu professional responsable del daltabaix. No són aturats de llarga duració, joves mileuristes o vídues amb una pensió de misèria. No. Són uns senyors que perceben unes retribucions molt per sobre de la mitjana. Que es comportin com es comporten en plena crisi, amb una gran part de la població passant dificultats angoixants, demostra una insensibilitat escandalosa, fa encara més greu la seva actuació. Una insensibilitat –una barra- que, per descomptat, també els fa obviar que en aquests moments, amb els mercats internacionals apuntant a Espanya, la seva vaga salvatge no ajuda gens a millorar la imatge i la credibilitat de l’Estat.




Comentaris

envia el comentari