L'autèntica discriminació de gènere

"només cal veure les iniciatives feministes per adonar-se que avui en dia aquest moviment no té cap sentit i que és una monumental txuminada"

Mai no he viscut la meva feminitat amb sentit de pertinença, em sento dona però d'una manera íntima i personal, no com a membre de cap col·lectiu. Si bé veig el Lip Dub per la independència que s'ha fet a Vic i se'm posa la pell de gallina, si bé no puc separar la meva catalanitat del sentiment comú, no sento en canvi cap orgull ni cap res pel fet que Angela Merkel sigui presidenta de l'estat més poderós d'Europa, i no em sento més representada ni respectada quan algú diu "els i les", i quan l'altre dia vaig llegir que Sánchez Dragó ha escrit amb tota la flegma que va tenir sexe amb dues nenes de tretze anys i que a ell li agraden les "parts baixes rosàcies" i els "pitets" d'una nena, vaig sentir una repugnància que hagués estat de la mateixa intensitat si s'hagués referit als nens, i quan dilapiden una dona hi veig la barbàrie religiosa igual que la veig en un jovenet que s'immola en nom d'Alà, i davant d'un polític competent o incompetent no veig si és dona o home, només veig competència o incompetència i, en definitiva, els mèrits i els desmerits de les dones no me'ls sento en cap manera més meus que els mèrits i els desmèrits dels homes.

Amb tot, celebro que s'hagin carregat el Ministeri d'Igualtat. Si el masclisme fos un veritable problema no haguessin gosat, però és que no ho és. Perquè no ens confonguem, la mal anomenada violència de gènere no té res a veure amb el masclisme, té a veure amb la malaltia mental, i els homes que peguen i maten les seves dones també peguen i maten els seus fills, siguin nens o nenes. Aquest problema, real i greu, no és un problema que afecti les dones, és un problema que ens afecta a tots, i no s'arregla amb feminisme perquè de fet el feminisme no arregla res. El Ministeri D'Igualtat era un ministeri ornamental, una filigrana de Zapatero per fer-se el progre i el guai. Ara que no hi ha calés, ha hagut d'eliminar el caprici.

No dic que no hagin d'haver-hi lleis que protegeixin les dones de possibles discriminacions, però només cal veure les iniciatives feministes per adonar-se que avui en dia aquest moviment no té cap sentit i que és una monumental txuminada -mai més ben dit. Per exemple, l'entitat catalana Dones en Xarxa organitza un concurs que es diu Femitic i que amb la pretensió d'ajudar les dones l'únic que fa és menysprear-les. Les concursants han de fer un vídeo que fomenti la participació a Internet de les dones. Un concurs organitzat només per a dones és un insult a les dones, és com dir que si el concurs fos mixt, pobretes, elles no tindrien res a pelar. Això és fomentar la igualtat o és tractar-nos de tontetes? I a més, realment cal, promoure l'ús d'Internet entre les dones? Quin sentit té? Perquè no estem parlant de fomentar la xarxa entre aquelles musulmanes que tenen un marit que no les deixa sortir de casa, ni estem parlant de fomentar la xarxa entre les iaies -llavors jo diria, "molt bé, però i els iaios?"- sinó que els vídeos estan fets per noies que han tingut les mateixes oportunitats que els nois i les temàtiques que tracten són unisex. Si la presència femenina a Internet és inferior que la masculina, no és perquè la dona tingui més impediments que l'home.

Per postres, per rematar el despropòsit, els vídeos passaven a la final per votació popular, un sistema que l'últim que fa és garantir la qualitat dels escollits. Que algú tingui temps i ganes d'autovotar-se compulsivament o que algú tingui més contactes a qui difondre el seu vídeo, no hauria de ser un factor que condicionés la classificació de cap concurs. El resultat? Deu vídeos finalistes que són uns xurros. Això sí, fets per dones, les feministes poden estar-ne orgulloses. Marina Geli va ser la convidada d'honor de la cerimònia on es van lliurar el primer i el segon premi. Naturalment no la van convidar pel fet de ser la consellera de Sanitat, perquè el concurs no tenia res a veure amb la sanitat, ni tampoc no la van convidar pel fet de ser una consellera amb prestigi, perquè no en té cap, sinó que la van convidar pel fet de ser una consellera que és dona. Vet aquí l'autèntica discriminació de gènere: discriminar la intel·ligència per motius de gènere.




Comentaris

envia el comentari