Catalanisme inútil i deshonest

"També cal recordar que el cop que Ernest Maragall es va enfrontar al seu partit dient que no hi havia projecte de país, va acabar rectificant el dia següent amb el cap cot després d'una reunió amb Montilla"

L'elecció de Montserrat Tura com a número dos de les llistes del PSC és sens dubte una bona elecció de partit. És una de les conselleres més ben valorades per l'opinió pública i una de les que menys crítiques ha rebut per part dels mitjans de comunicació, és mesurada i responsable, no hi ha hagut escàndols que afectin els seus Departaments -cosa que no es pot dir de la majoria de consellers- i, malgrat que sempre ha procurat evitar els debats identitaris i els debats sobre la relació PSC-PSOE, se la col·loca en l'anomenat sector catalanista del PSC. Tenint en compte la renúncia d'Antoni Castells, doncs, Tura és una elecció intel·ligent.

Ara bé, que ella hagi acceptat ser la número dos tan gustosament, demostra novament que el sector catalanista del PSC només serveix perquè es pugui dir que hi ha un sector catalanista del PSC. Per a res més. Si hi hagués un mínim sentit de sector, per dir-ho d'alguna manera, o si aquest sector fos alguna cosa palpable, si tingués veritablement la intenció de canviar alguna cosa i, en definitiva, si existís tal sector, no seria possible que els seus suposats integrants campessin cadascun al seu aire. No seria possible que Montserrat Tura acceptés ser el recanvi de Castells, i menys encara quan l'explicació donada pel conseller d'Economia va ser que el PSC avantposa els interessos del PSOE als interessos de Catalunya.

Cal recordar, a més, que per molt que ara Castells critiqui el sucursalisme del seu partit, l'estiu passat va enorgullir-se d'un pacte pel finançament fet a mida del PSOE. Era llavors, i no ara que el vaixell s'enfonsa, quan va tenir l'oportunitat de plantar cara amb un mínim de credibilitat. També cal recordar que el cop que Ernest Maragall es va enfrontar al seu partit dient que no hi havia projecte de país, va acabar rectificant el dia següent amb el cap cot després d'una reunió amb Montilla. Una altra oportunitat perduda. I ara, el tercer pilar del mal anomenat sector, torna a perdre una oportunitat renegant dels nous arguments de Castells per passar a ser la segona de Montilla. Això no és un sector ni és res. Cap intenció, cap fidelitat, cap destí concret. Que aquests tres polítics tenen una sensibilitat catalanista més accentuada que la resta? Segurament, però el fet que mai no s'hagin atrevit a aprofitar les oportunitats que han tingut per fer un cop de timó dins del PSC, fa que el seu catalanisme sigui inútil i deshonest.




Comentaris

envia el comentari