CAROD, GENT COM CAL

"Ha estat un líder com cal, com a mínim per als qui aspiren a un govern balneàric per al soci majoritari"

“José Luis, l’alternativa a la nostra posició és l’extremisme, l’independentisme, la divisió, el lío, el lío. Nosotros no queremos cuatro años más de lío”. Frase per a emmarcar de José Montilla diumenge passat a la Festa de la Rosa, com cada any a la Pineda de Gavà.

D’entrada, hi intuïm lapsus. I és que, de fet, escoltant al president bé podríem pensar que diumenge demanava a crits, a la bona gent socialista de Gavà, que desallotgés el tripartit del Govern perquè ja n'hi ha hagut prou amb quatre anys de de Dragon Kahn i d’esperpent a la Generalitat.

Però el gruix de la frase el trobem en “el lío”, que no embolic. “Lío”, en espanyol. A l’estil Sandro Rosell al Congrés de Penyes, “perquè ho entengui tothom”. M’ha recordat molt a allò del PP d’Aznar en els seus moments més sobrats de la majoria absoluta: “el barullo”. Llavors tot el que no fos votar al PP era contribuir a un festival de sigles que en ple aznarato feien nosa. Sembla com si PSC ara mirés d’imitar-ne l’estratègia, però amb greus problemes de credibilitat. Per pura comparació i constatació empírica.

Dos detalls. El PP del “barullo” tenia i aspirava a seguir tenint majoria absoluta. Governava sol i a plaer, i eren els anys de l’“España va bien”. El seu relat tenia un cert ganxo, o el podia aspirar a tenir per a un espectre ampli de l’electorat. El PSC, en canvi, és la segona força al Parlament, a 11 diputats de distància del primer. Governa amb tres partits més, Esquerra, Iniciativa i els comunistes d’EUiA. I el pitjor de tot: cap enquesta apunta ni remotament a una majoria (ja no absoluta, sinó simple) del PSC. En conseqüència, l’apel•lació a la majoria absoluta que des de can PSC es repeteix com un mantra des de fa setmanes sona histriònica. Només el to monocorde dels discursos de Montilla hi resta el punt d’esperèntica que té la cosa.

El pitjor de tot, per al PSC, és que cal defensar l’estratègia marcada pel seu cap de campanya, Jaume Collboni. En el seu plantejament s’hi veu molt de Miquel Iceta, el gran arquitecte de l’actual PSC. Com a mínim, dels dos que ho han estat en els últims anys, qui encara es mou a plaer sota els focus de les càmeres. La idea té risc però segurament és l’única que li queda al PSC per mirar d’evitar la desfeta. Ha de renunciar a ser el partit catch all, d’ampli espectre, que aspira a guanyar les eleccions, i sobretot s’ha de centrar en mirar de retenir el votant més fidel, el més de pedra picada, que dramàticament per a ells és el públic que més desmobilització projecta segons les enquestes.

El votant més PSOE espera promeses de no pactar amb Esquerra. Montilla i els seus, de fet, ja no poden fustigar-la més sense risc d’ofendre el més pintat. Com a mínim verbalment. Després ja si s’escau s’hi pactarà i avall, però ara toca associar ERC amb “lío”. Ara toca identificar CiU amb Esquerra, amb Reagrupament, amb Solidaritat i amb tot el que faci tuf a nacionalisme català. I a partir d’aquí, deixar clar que la medicina contra això no és el PP, sinó el PSC.

I el tripartit davant d’això qui el defensa? Josep-Lluís Carod-Rovira. Ahir va declamar el seu últim discurs al Parlament. El líder de la “pluja fina” marxa content. El PSC renega del seu partit i fa campanya satanitzant l’independentisme i les reclamacions de més autogovern davant Madrid. Qualsevol altre diria que la tàctica de pactar-hi des de l’independentisme no ha donat gaire fruits. Però Carod no. Ell ha estat un líder com cal, com a mínim per als qui aspiren a un govern balneàric per al soci majoritari. Ja em diran si no en quin “lío” ha posat Carod a Montilla en aquesta legislatura. Jo de fet vaig assabentar-me ahir que intervenia per última vegada al Parlament, i vaig necessitar d’estona i d’ajuda de tercers per recordar en quina altra ocasió el conseller de la vice-presidència havia piulat en els últims anys allà al Parc de la Ciutadella. Un luxe de soci. Llàstima que això ja només ho pensin al PSC. Del contrari, ara que encara milita a ERC, potser hauria anat a llistes.




Comentaris

envia el comentari