El missioner i la llibertat

"Això és el que ens distingeix, justament, dels fanàtics religiosos, als quals cal vèncer, siguin del credo que sigui"

Un penjat amb bigotis anomenat Terry Jones ha estat notícies els últims dies perquè va anunciar que l’11-S cremaria exemplars de l’Alcorà. L’opinió pública mundial de seguida va adonar-se de les nefastes conseqüències que podria tenir l’espectacle, a desgrat que el tal reverend Jones no compta amb més d’una cinquantena de seguidors. Durant uns dies el món ha estat pendent del que passava. L’assumpte ha arribat a alarmar a La Casa Blanca i el secretari de Defensa a telefonar a Florida per convèncer el missioner de pega perquè s’hi repensés. El Vaticà i la Unió Europea s’havien pronunciat també sobre l’assumpte demanant respecte per a l’Islam.

Observi's que:

1.- A pesar que la performance de Jones suposava un greu trencacolls per al govern, Obama no va enviar l’FBI a detenir-lo. Ningú tampoc el va amenaçar de multar-lo o processar-lo si feia el que volia fer. La llibertat d’expressió i la llibertat religiosa són als Estats Units fonamentals i es troben en el cor de la cultura política del país.

2.- Quan algú crema una bandera dels Estats Units –i al llarg de l’any se’n cremen moltes a tot el planeta– ningú pensa que cal penjar-lo o fer-lo volar pels aires. Com a molt, els nord-americans aixequen una cella. Si demà, posem per cas, un grup de fanàtics musulmans cremés una muntanya de Bíblies alta com Montserrat, la reacció als EUA i a la resta del món occidental seria raonable i moderada.

Algú pot interpretar els punts 1 i 2 com a símptomes de feblesa i decadència. Jo penso al contrari. Penso que Occident, és a dir, les democràcies desenvolupades de tall liberal, han de mantenir-se forts en les seves conviccions –en aquest cas la llibertat d’expressió i la llibertat religiosa– a desgrat de les tempestes que puguin provocar els radicals i els intolerants. Això és el que ens distingeix, justament, dels fanàtics religiosos, als quals cal vèncer, siguin del credo que siguin. Però cal vèncer-los tenint clar que ho hem de fer estant molt amatents a no tornar-nos com són ells. Conservant la nostra ànima, per dir-ho així. I no és fàcil. Gens.




Comentaris

envia el comentari