LA PRESUMPTA COMISSIÓ

"Han decidit mirar d’empastifar preventivament, no fos cas que arribessin les eleccions i CiU encara guanyés com si res"

Dominique Preste, historiador de la ciència, ha escrit una obra que els animo a cruspir amb delit, sobretot si són membres del tripartit, d’ERC, PSC o ICV. Es tracta d’un assaig traduït al català per Josep Batalla i Josep Hereu, i editat per Obrador Edèndum. Parlo de Ciència, diners i política. Imperdible. I aquests dies en què amb exactitud científica els afers de corrupció piquen pendularment com toca la porta de l’actualitat política, fa goig de pensar-hi tot llegint aquest llibre que barreja política i economia. Com a mínim així ens podem abstreure de la grollera activitat en allò que alguns han vingut a denominar “comissió” del Parlament. N’hi ha que fins i tot podran mirar d’autojustificar-se amb uns mínims de dignitat.

Amb tot, permetin-me que comenci per desmentir una llegenda urbana. Des d’ahir mateix ja sabem que això que han muntat els del tripartit i el PP al Parlament, amb presidència d’un fins a data d’avui gairebé inèdit diputat d’ERC, no és una comissió d’investigació. Ens ho ha dit David Martínez Madero, director de l’Oficina Antifrau creada per Montilla i els seus. És ell qui ahir mateix deixava ben al descobert fins a quin punt arriba l’obsessió del tripartit per lapidar l’adversari en plaça pública. Diu Madero: “Hauríem de fer tots una revisió del plantejament de les coses. Les comissions d’investigació, dit pel Tribunal Constitucional, dit per la Llei, pel reglament de la Cambra catalana i el reglament del Congrés, tenen com a finalitat esbrinar les responsabilitats polítiques dels membres del govern (no de l’oposició)”. Per tant, la presumpta comissió pel cas Palau al Parlament, més que això és un abjecte judici paral•lel i sumaríssim a CiU.

A més, a dia d’avui, tos els tècnics que hi han passat han negat qualsevol tipus d’evidència que apunti a finançament via Fèlix Millet de la Fundació Trias Fargas, lligada a CDC. Però això al tripartit tant li fa. La qüestió és esquitxar... però només en una direcció, alerta! Compareixences més que recomanables com la del conseller Antoni Castells, això es desterra de la presumpta comissió amb l’argument que no es pot mirar d’empastifar-lo, i ell fins i tot es fa l’indignat. Ja ens entenem, oi? Aquí s’ha vingut a empastifar només a uns via telenotícies i titulars de diaris que durant unes quantes setmanes vagin lligant el nom de Convergència i Unió amb finançament il•legal, amb Millet i amb corrupció. La resta no interessa. No és al servei de la destrucció de l’adversari. Per tant, el tripartit com un sol home, en això sí, igual com en mantenir-se al preu que sigui a la poltrona, tanca files i au, a anar passant dies i empenyent anys.

Escriu Preste: “La responsabilitat jurídica clàssica és insuficient, fins i tot irrisòria, ja que només té en compte la justícia reparadora, una justícia que pot deixar de tenir sentit si assumeix el risc de no poder reparar res quan sigui aplicada”. El senyor Pere Vigo –president de la presumpta–, igual com els seus companys de tripartit, aventuro que no s’han aturat en els preceptes de Preste per venir a raonar, reflexionar o executar el judici paral•lel que estan aplicant a CiU.

És per això que els encoratjo especialment a ells a mirar l’assaig. Per si hi poguessin trobar certs arguments de reforç per justificar la grollera utilització de la institució del Parlament amb objectius electoralistes i de partit. Perquè per la via dels fets és obvi que com a mínim en el fragment que els acabo de citar, PSC, ERC i ICV coincideixen amb les pors que expressa aquest historiador de la ciència. Tenen claríssim que el procés judicial, sense filtracions d’interès, era obvi que ja no podia esdevenir element de desgast de CiU durant aquests mesos que ens separen de les eleccions al Parlament. Així que han decidit tirar pel dret i mirar d’empastifar preventivament, no fos cas que arribessin les eleccions, la judicatura no hagués obert boca, i CiU encara guanyés com si res els comicis. I ja si després resulta que la Justícia diu que CiU no tenia res a veure amb el cas Palau... mala sort pels convergents. Ara! I si és que sí i no n’haguessin pogut mirar de treure un bon tall abans del procés electoral? Nivellàs.




Comentaris

envia el comentari