L'error d'“Adéu, Espanya?”

"Primer hem de convèncer els catalans dubtosos que viurien millor en un estat independent. És aquí, on hem de centrar tots els nostres esforços"

“Adéu, Espanya?”, a mi, no em va agradar. No em va agradar perquè tres quartes parts del reportatge estan dedicades a defensar el dret a l’autodeterminació i només la darrera quarta part afronta el tema que planteja el títol i que és el quid de la qüestió: Espanya sí o Espanya no? I de fet ni això, perquè en aquesta última part només hi ha declaracions de persones que argumenten que Catalunya seria millor si tingués un estat propi. Hagués estat molt més interessant contrastar els arguments d’ambdues bandes. Un reportatge està pensat per algú i aquest algú té un opinió sobre el tema que tracta. Això és inevitable. Allò que aquest algú ha de fer és demostrar que aquesta opinió és millor que l'opinió contrària. Els qui han fet aquest reportatge volen la independència de Catalunya, això està claríssim, però els arguments que utilitzen per defensar que l’estat propi és la millor opció, són molt pocs i molt vagues. Començant pel fet que no inclouen els arguments contraris. Repeteixo que a mi m’hagués agradat veure un reportatge que estigués plantejat com una mena de debat entre un bloc de persones que creguin que amb Espanya hi perdem i un altre que creguin que amb Espanya hi guanyem. I que cada banda hagués desgranat el seu raonament amb tot detall.

Aquesta fórmula hagués servit perquè els espanyolistes no haguessin sortit a bordar com han fet –perquè hi haguessin tingut veu i per tant no l’haguessin pogut titllar de parcial- però sobretot hagués servit per fer un reportatge a favor de la independència molt més sòlid que aquest. Els arguments que es poden donar a favor de la conveniència de seguir amb Espanya són molt febles perquè només n’hi ha de sentimentals. Com es defensa, amb dades, que Espanya fa forta Catalunya? T’hi fixes, que mai no ho fa ningú? Perquè no hi ha manera, perquè no hi ha discurs. Per això no en parlen ni volen que se’n parli. Els nostres arguments són molt més potents perquè tenim arguments, no només pit patriòtic. I són molt fàcils de demostrar. Que el model autonòmic no funciona és fàcil de demostrar. Que Catalunya pateix dèficit és molt fàcil de demostrar. Que Espanya impedeix que els nostres ports i aeroports explotin els seu potencial és molt fàcil de demostrar. Etcètera, etcètera. Quan utilitzem aquestes armes, els continuistes no saben rebatre-les, l’únic que saben dir-nos és que no som majoria. Per això hagués estat més intel·ligent fer un reportatge que deixés en evidència aquesta manca de discurs, aquesta incapacitat de definir de manera precisa per què Espanya ens convé.

El tema del dret a decidir hagués hagut de ser secundari. I crec que hauria de ser secundari en tot el discurs independentista. Els continuistes l’aprofiten per repetir una vegada i una altra la cantarella de la minoria social que representem. De fet, de què ens serveix el dret a decidir si no està gens clar si guanyaríem o no un referèndum? Primer hem de convèncer els catalans dubtosos que viurien millor en un estat independent. És aquí, on hem de centrar tots els nostres esforços. Un cop ho haguem fet als espanyols ja només els quedarà un argument: el dels tancs. I llavors cauran pel seu propi pes...




Comentaris

envia el comentari