ELS TRES MICOS... SAVIS?

"Miro els principals partits catalans i només encerto a veure-hi desorientació, pals de cec, tacticisme mal assumit i estratègia molt poc elaborada"

Sir Peter Ustinov no va ser només el Neró de Quo Vadis o el Poirot de Mort al Nil. Va ser molt més que això. Va ser actor i director de cinema, dramaturg, director de teatre, escriptor, presentador de ràdio i televisió, i conferenciant. Va ser tot això, i sobretot un gran cervell. Entre d’altres llengües parlava perfectament l’anglès, el rus, l’alemany, el grec i l’espanyol. I precisament en la llengua de Quevedo va fer unes declaracions interessants l’any 1979 quan era de gira promocionant la versió que John Guillermin havia rodat sobre el clàssic d’Agatha Christie. Ustinov va dir: “La meva idea del paradís és un indret on els telèfons no sonen contínuament, no fan nosa”. Clarivident, oi? Trenta anys després, segurament seríem legió els qui hi convindríem, avui amb més raó perquè això del mòbil és del tot insuportable. Però observin que l’amic comediant britànic ja ho va veure venir fa dècades. Era un avançat al seu temps. 

Servidor pensava en això ara que observo els principals partits catalans i tinc la sensació que els nostres temps els estan passant pel damunt amb efectes d’estampida. Els miro i només encerto a veure-hi desorientació, pals de cec, tacticisme mal assumit i estratègia molt poc elaborada. Em costa de trobar una formació política que miri enllà i assenyali una direcció engrescadora per diferent, per real, per plausible. 

Els referèndums que estan per venir ens ho demostraran com ho va fer el d’Arenys. Perquè hi haurà partits que directament faran com si això no anés amb ells. Serà el cas del PSC. Però no serà l’únic que quedarà retratat. Si res no canvia, CiU i ERC els acompanyaran, amb una tàctica diferent, però al capdavall el que aconseguiran serà bàsicament acabar de donar forma a una versió actualitzada i nostrada dels Tres Micos Savis

Una de les interpretacions de la llegenda xinesa d’aquests tres expressius simis deia que representaven els tres camins que conduïen a la saviesa: negar-se a escoltar maldats, negar-se a veure maldats i negar-se a dir maldats. Versió actualitzada i catalana d’aquest trio arrel de la “maldat” de les consultes al poble sobre la independència de Catalunya? Els socialistes es taparan els ulls i faran com que no veuen l’aberració. És el mètode que ja van aplicar a Arenys. Els convergents no obriran boca i demanaran silenci sobretot als de la pròpia parròquia, no fos cas que algú es pensés que estan per la maldat. Comptin que ja van fent. I a can Esquerra es taparan les orelles i miraran de guanyar protagonisme i crèdit independentista, fent com que no escolten o com que no són conscients de la d’independentistes que els retreuen la seva incoherència, poca credibilitat i oportunisme. Ja s’hi han ficat de quatre grapes. 

I així seguiran la majoria d’ells, com deia el lema de la subcultura punk dels setanta, “de derrota en derrota fins a la victòria final”. Un anar fent molt poc avançat al seu temps, sobretot per com de poc que deixa avançar el país. Ara! No perdéssim pas la fe. Algun d’aquests tres partits farà cop de cap i actuarà en conseqüència. O com a mínim això caldria que fessin si és que volen liderar el nou cicle electoral que ja és a tocar. És això o que algú altre ho faci per ells. Al carrer tot apunta que cada dia hi ha menys gent disposada a seguir esperant no-res.




Comentaris

envia el comentari