Com en el fang de Woodstock

"El PP és molt dolent. Sí, oi? Això ja ho tenim ben instal•lat en la ment dels electors? Doncs seguim mirant de ficar-hi els convergents al mateix sac!"

Tal dia com avui ara fa 40 anys tancaven la barraca del Festival de Woodstock. “Qui tens al costat és el teu germà”, deia un dels eslògans que van néixer espontàniament a la cita. Però d’això alguns se’n van oblidar ràpid. En canvi, certa fixació per arrebossar-se en el fang n’hi ha que continuen cultivant-la, a l’estil del que feien els qui van assistir a aquell clímax i a la vegada crepuscle de l’autèntica era hippy.

Molts dels qui allà reclamaven un altre món, van acabar de yuppies en els vuitanta. Molts dels qui van haver de limitar-se a contemplar-ho des d’aquí amb una enveja gens sana van elevar aquella cita a la categoria d’icona d’una certa generació, la dels progres. Molts d’aquest els podem trobar als rengles de les formacions que composen el tripartit. Així que no ens ha d’estranyar l’afició de certs prohoms tripartits per enfangar, amb independència que hi hagi excusa o no per posar-s’hi.

A Espanya, PP i PSOE són els grans especialistes en una espècie de lluita de fang contínua que sotmet els respectius suports electorals a un tensionament que tant a socialistes com a populars els convé per mantenir un bipartidisme que els és molt rendible. D’aquí que el sarau per les suposades escoltes il•legals a càrrecs del PP sigui el gran protagonista de la crònica política de l’estiu.

Aquí a Catalunya, en canvi, n’hi ha que encara defensen que els nostres partits són diferents. Però no és així del tot. Què són si no les declaracions de la setmana passada de José Zaragoza? Què és si no l’espècie que enmig de l’estiu han deixat anar des de Nicaragua a propòsit d’una certa recomposició de ponts entre CiU i PP de cara a pactes futurs? Algú dirà que això no és més que una cortina de fum dels socialistes per tapar vagin a saber què? Però no. És molt més senzill que això. És l’afició pel fang. És allò que es diu intoxicar, mai gratuïtament, és clar.

El PP és molt dolent. Sí, oi? Això ja ho tenim ben instal•lat en la ment dels electors? Doncs seguim mirant de ficar-hi els convergents al mateix sac! Si tu no vas, ells tornen! I embolica que fa fort. Això, per cert, de la mà dels qui governen a Euskadi gràcies al PP. De la mà dels qui, com el PP, veuen “contraproduent” manifestar-se contra un Tribunal Constitucional que s’han repartit ben bé a parts iguals. De la mà dels qui, en definitiva, es mouen còmodament en el fang, on fa molts anys que guanyen batalles. Cosa que seguirà passant, és clar, mentre els altres vagin picant i ficant-se de cap a la bassa.




Comentaris

envia el comentari