MÀRQUETING DE LUXE

"Potser el nou finançament no és de luxe però... i els que pacten amb els socialistes? Aquests sí que tenen clar que ells són un objecte de luxe"

Ja sé per què això del finançament ha trigat tant en arribar: s’han estat un any preparant com vendre el pacte. Han estat un any, partint de la data que en origen tocava desenllaç, planificant l’estratègia del dia després de l’escenificació de l’acord. I val a dir que la cosa els ha provat. Diuen els breviaris de campanya contemporània que un debat electoral no es guanya el mateix dia de l’enfrontament, sinó els tres que venen després. Els tres dies que toca generar l’efecte agenda tot donant arguments a la gent perquè consolidi la imatge mental d’allò que ha vist. Els socialistes i els seus disciplinats deixebles ho tenen clar i en aquesta ocasió la venda ha estat de luxe. D’altra banda, com acostumen a fer al PSC.

Un bon amic gironí –sense fills, dada que veuran que és important de retenir, sobretot perquè no és milionari– té una dèria pels rellotges. Pels de luxe, més concretament. Pels Patek Philippe, en especial. Fa poc m’explicava com n’havia comprat un dels “econòmics”. No va voler detallar xifres. És elegant. Però comptin que la cosa s’estaria movent entre els sis mil i els deu mil euros. Amb tot, més enllà de la compra, evidentment de luxe, ell posava l’accent en el dia després de l’adquisició del Patek. Només els apuntaré dues activitats d’entre les comptades però selectes que esperen els compradors d’aquest car caprici. Viatge en jet privat a Suïssa, on els senyors compradors poden resseguir tot el procés de manufactura dels rellotges. I quan està a punt de fer-se públic el catàleg de la nova temporada, invitació al Celler de Can Roca per fer àpat amb les explicacions pertinents i el regal del llibret –valorat en uns 120 euros–. Ja els ho dic, només dues de les accions de màrqueting de luxe que els de Patek dediquen a uns exclusius clients que, evidentment, passen per caixa periòdicament. Amb la vanitat ben coberta, però amollant. Les grans marques tiren d’aquest mètode ja per sistema, perquè evidentment elles amb tot això sempre guanyen molt més que el comprador.

Al carrer Nicaragua s’hi van fixar fa temps. El mètode el tenen ben après. De fet, l’ensabonada als seus més fidels compradors entra per sistema en la seva estratègia marquetiniana. Què no ha estat si no la gran passada de pilota que aquests dies han fet José Montilla i els seus a Esquerra i la Cambra de Comerç arran del pacte pel finançament? L’ego a Calàbria no podia estar més inflat. Només calia veure les cares dels Joans allà on anaven acaparant quota de pantalla, orgullosos de formar part del Tripartit. I més del mateix –amb una major contenció, això sí– en el cas de Miquel Valls, orgullós de ser amic del conseller Antoni Castells.

Potser el nou finançament no és de luxe però... i els que pacten amb els socialistes? Aquests sí que tenen clar que ells són un objecte de luxe. Així els ho venen magistralment a can PSC, que per alguna cosa és la gran marca del poder institucional a Catalunya.




Comentaris

envia el comentari