MARXO (i 2)

"En aquest raconet de la xarxa es parla i es reflexiona sobre certs conceptes, sobre certes realitats, que no formen part de totes les graelles informatives. Però de la nostra sí que n'han format part. Igual com aquestes realitats formen part del que descriu un país, el nostre, en ebullició"

Ara si us tractés de vostè la cosa no tindria gaire sentit. El meu respecte reverencial vers gent que dedica part del seu preuat temps a la lectura sempre el tindreu. Però passa que després del que vaig poder llegir ahir en aquest raconet de xarxa, ja no sé si té gaire sentit mantenir certes distàncies. Així, per un dia, permeteu-me el tuteig. Com va escriure ahir un de vosaltres, estoics lectors: el gust de la llibertat. Això és el que doneu vosaltres a aquest diari, a l'espera que tots plegats ens atrevim de donar-lo a un entorn més gran i que sens dubte -per veterania- ho necessita més.

El sociòleg francès Jacques Attali va deixar escrit que "som com som perquè parlem la llengua que parlem". Tothom entén la provocació, oi? Doncs bé, això en essència és el que ha volgut descriure la meva etapa en aquest diari, els meus escrits, les nostres batalles. El ser com som perquè hi ha un ideal i un país darrere nostre. Aquesta ha estat la meva obsessió durant aquest ben bé any i mig de feina al diari. La intenció l'he volgut posar molt especialment en cercar un periodisme de qualitat que mereixi ser descrit amb aquests dos mots -"periodisme" i "qualitat"- en coherència amb l'ecosistema que el va fer néixer. Fa molt que vaig dir que si El Singular no existís caldria inventar-lo. I el cas és que és ben bé així, noms de la cosa a banda. Perquè en aquest raconet de la xarxa es parla i es reflexiona sobre certs conceptes, sobre certes realitats, que no formen part de totes les graelles informatives. Però de la nostra sí que n'han format part. Igual com aquestes realitats formen part del que descriu un país, el nostre, en ebullició.

I què passa quan t'apropes a coses en ebullició? T'arrisques. I en això no he volgut ser estalviador: en risc. Des de la prudència i la professionalitat, però crec que la nostra línia editorial, mai al servei d'una ideologia, sinó al servei d'una idea, s'ha guanyat un respecte per la seva claredat. I no us enganyaré, però això no ha estat sempre sinònim de comprensió o d'esperó per part de certs poders polítics -i entorn- que des d'aquesta tribuna en línia he pogut observar que viuen en un creixent procés de crispació, d'atrinxerament. Perquè, en els últims anys, aquell "amb mi o contra mi" que n'hi ha que des de fa dècades practiquen -amb bons rèdits polítics per a ells- s'ha encomanat a molts d'aquells que més hi tracten. És en aquest sentit que des de can Singular m'ha semblat percebre una certa "madrilenyització" de la nostra política, en molts casos no practicada de forma professional, sinó per pur amor a la poltrona. Però això, aquesta manera de fer, sigui per la raó que sigui, mai no podrà ser la que ens convé com a país. Així ho crec, humilment. Igual com crec que no hi ha dret que tanta gent que agrada dir-se d'esquerres tingui l'obsessió que té per les etiquetes. Però la fixació hi és, i no precisament al servei del país.

El diagnòstic, per acabar, sé que no és d'aquells de festa major, però ara que a partir de dilluns vinent comença la campanya oficial per les eleccions catalanes, potser que alguns s'arrisquessin a fer diagnòstics d'aquells que saben que no els agradaran però que potser els ajuden a encertar amb la medicació que necessiten ells i, de retruc, el país. De moment, amics, jo recomanaria la via natural: molta til•la i herbes de valeriana. El crispòmetre de la política que tenim ja ha estat massa revolucionat -sobretot entre bambolines-. I de tot plegat, Catalunya què n'ha obtingut? Un bon tros a l'olla, en podrà tirar, oi? En tot cas, seguirem treballant per posar arguments i no budells damunt la taula. Perquè l'esdevenidor, no ho dubteu, apunta maneres d'abans i després. Caldrà actuar amb el cap ben fred, igual com ho fan Franja de Ponent enllà. I la crònica de l'avui i del que està per venir la seguirem escrivint tots plegats. Pel gust de la llibertat.

Que tinguem sort!




Comentaris

envia el comentari