Per què Montilla no pot ser President

"Ser president no és el mateix que ser cambrer d'un bar, saps? Aquest càrrec no ha de servir perquè qui l'ocupi aprengui què és Catalunya. Aquesta feina no l'ha d'intentar, ja l'ha de portar feta de molt abans i saber-la millor que ningú"

Conversa en un bar amb un "multiculti". Error. Hi ha coses que no s'haurien ni d'intentar mai. Veure l'Entre Línies, llegir el Periódico o parlar de política amb un "multiculti". Però et burxen i mira, acabes picant, perquè hi ha coses que quan les sents no les pots passar per alt. Em diu que, com a català, se sent molt orgullós que puguem tenir un president que no ha nascut aquí, que això reflecteix la capacitat integradora de Catalunya.

-Montilla no s'ha integrat, ell és espanyol i per això no pot ser el nostre president -això ho vaig dir jo
-Quina mania teniu els indepes d'atorgar targetes de catalanitat, ell és tan català com tu o com jo. Per què no ha de poder ser president? -això ho va dir ell
-Doncs mira, entre d'altres coses perquè va a classes de català. Perquè no sap pronunciar l'essa sonora ni els noms dels nostres poetes, i perquè ha de copiar les dedicatòries d'una llibreta i perquè a casa no va sentir les nostres cançons ni les nostres frases fetes. Perquè tu imagina't que Sarkozy hagués de fer classes de francès. Montilla no pot ser president de Catalunya perquè va a classes de català. Perquè li costa una barbaritat parlar en la llengua del país que governa, i això on s'és vist? A l'Àfrica, només, que també els van colonitzar.
-Però no podem ser així, dona, no ens podem queixar quan els nouvinguts no aprenen català i després criticar els qui ho intenten.
-Ja, però és que ser president no és el mateix que ser cambrer d'un bar, saps? Aquest càrrec no ha de servir perquè qui l'ocupi aprengui què és Catalunya. Aquesta feina no l'ha d'intentar, ja l'ha de portar feta de molt abans i saber-la millor que ningú.
-És que el que no enteneu és que la Catalunya que vosaltres voldríeu no existeix. Hem d'acceptar la multiculturalitat del país i veure-la com una cosa enriquidora.
-Només hi ha una manera d'estimar i conservar la multiculturalitat del món, soca: que cadascú defensi allò que és seu.
-Però sense trepitjar els altres!
-Exacte. I què et penses que és, el fet que Montilla hagi pogut arribar a ser president, si no la conseqüència d'una trepitjada monumental?
-És que amb la gent com tu no hi ha manera. Sou uns sectaris. Vols venir a casa meva i parlem d'altres temes amb més tranquil·litat?

Els homes, que no tenen manies. Jo me'l vaig mirar com si un indi de l'Amazones m'oferís un bitxo exòtic per menjar. No gràcies, però molt amable.




Comentaris

envia el comentari