QUI TÉ POR D’EN CARRETERO?

"Fixin-se només en com s’està atacant Reagrupament.cat quan encara no és ni un partit. I, en contrast, observin com d’Esquerra aquests mateixos ja gairebé no en parlen"

Hi ha algun convergent que el troba incòmode. Hi ha gent de les CUP que el temen. Hi ha força gent a Esquerra que els aterra. I hi ha molts als PSC que, precisament perquè pot fer mal a ERC, els causa pànic, com ho demostren certs altaveus mediàtics, del tot implacables amb Joan Carretero i Reagrupament.cat. Però qui sobretot tem Joan Carretero és Espanya. L’Espanya que es fa a Catalunya, és clar. I aquests seran els que el faran gran. Perquè els partidaris de dividir la política en un inexacte eix dreta-esquerra per ventilar-se per la via del “següent pregunta” l’eix nacional tenen en Carretero un greu problema. Fixin-se només en com s’està atacant Reagrupament.cat quan encara no és ni un partit. I, en contrast, observin com d’Esquerra aquests mateixos ja gairebé no en parlen. Normal. Perquè els uns són veritablement incòmodes per al projecte espanyol a Catalunya, mentre que els altres no, ans al contrari. Amb Esquerra juguen a la retroalimentació, bo i tenint clar que el socialisme amb vincle espanyol seguirà governant el país mentre els republicans siguin decisius.

Això a banda, Carretero restarà de forma significativa a CiU? És a dir, creuen de veritat que el vot que la federació nacionalista ha mantingut inamovible en temps de tempesta i de travessia del desert marxarà ara en tromba a RCat quan molts en l’entorn nacionalista veuen més a prop que mai la possibilitat d’impedir que el tripartit torni a sumar? Igualment, les CUP a què han de témer? A seguir sense representació al Parlament, quan ni tan sols no s’han decidit ells mateixos sobre si hi presentaran candidatura? No. Aquí qui té por d’en Carretero són uns altres. Els qui van canviar i van provocar primer la fugida en massa de centenars de milers de votants, i després la sortida del partit de molts militants que ja no podien seguir essent còmplices silenciosos d’una estratègia que s’ha demostrat insostenible en termes de país. Aquests estan nerviosos, i els qui en depenen per seguir contribuint a dividir el mapa espanyol entre vermells i blaus, també. Entre aquests hi ha nervis perquè podria néixer una petita formació política sense vocació de fer-los de crossa. I això els inquieta. Normal, no hi estan acostumats.




Comentaris

envia el comentari