UNA GRAN VEU

"Un veterà polític em deia fa uns dies que “caldria haver reclamat les Constitucions catalanes del 1714", en temps de la transició, a tall de devolution"

Va ser Charles De Gaulle qui va apel·lar en el seu dia a la “gran veu” que necessitava el seu país. I així com es obvi que França fa temps que ha trobat mercaderia d’aquest gènere, és flagrantment sagnant fins a quin punt ens manca a Catalunya en el moment actual. L’estratègia ens la marca en tot moment Espanya. I més concretament, les necessitats estratègiques i tàctiques del govern de Madrid, ara en mans del PSOE de Zapatero. S’està veient cada dia de forma més escandalosa, ara amb una administració catalana exhausta, sense fons, amb la llengua fora, sense gairebé esma per no fer res més que no sigui autopropaganda o actuar a remolc del que marca Madrid. Intenta anar a la contra però no pot. Sí però no. Ens hi resistim però només una miqueta. Plantem-nos fins allà o ens deixin. I, en conseqüència, en comptes d’una “gran veu” el que troba cada dia més la societat catalana en el seu govern és un gran silenci... però no acompanyat de més fets que aquells que li deixen escenificar.

Un veterà polític em deia fa uns dies que “caldria haver reclamat les Constitucions catalanes del 1714", en temps de la transició, a tall de devolution. No ho van fer llavors, amb aquells polítics de nivell que teníem (com a mínim en major proporció que ara) ni amb aquella autoritat que Catalunya tenia intacta i ben reforçada en aquells moments (no com ara que tothom s’hi atreveix). I ara volem que el nostre govern reclami el compliment d’un Estatut que ens el retallaran de nou, ja sigui via TC o via el que calgui, i tantes vegades com s’escaigui? Algú creu que el nou finançament, quan arribi, no serà altra cosa que un nou gol d’Espanya contra Catalunya? Tot apunta que cada dia que passa són menys els qui ho creuen. I seguirà essent així fins que algú no hi contraposi una idea de país. S’accepten propostes.




Comentaris

envia el comentari