ADÉU, FEDE, ADÉU

"El cas és que tant nacionalistes catalans (vegis el cas de Puigcercós) com els socialistes seran els qui més trobaran a faltar Federico"

Recordo haver escoltat en una ocasió de boca de Joan Puigcercós que ell per llevar-se amb força de bon matí es dutxava amb aigua freda i, de fons, tenia la Cope sintonitzada i Federico Jiménez Losantos llençant exabruptes a discreció. No era l'únic que ho feia. Amb tot, Puigcercós això va dir-ho ara ja fa algun temps. Desconec si seguia amb la teràpia, però el cas és que certament molts havien deixat de fer-.ho en els últims temps. Així ho demostren les xifres d'audiències. Losantos ja cansava. Era massa agre. Començava a estar molt i molt cremat per la pròpia metralla que a diari deixava anar des del seu faristol radiofònic. Massa enemics. Massa poderosos. I, sobretot, uns quants de massa propers a la línia ideològica de la cadena dels bisbes. Els prelats catalans feia temps que clamaven sols enmig del desert, però només quan van començar a tenir companyia d'altes instàncies "populars", el Vaticà va començar a escoltar. Aquestes companyies polítiques han fet el seu efecte, així com un arquebisbat, el de Toledo, gens sospitós de sensible a la causa catalana o a la socialista, per posar només dos exemples d’entre els damnificats recurrents pels dards de Losantos i el seu ultraamic César Vidal, que junt amb ell també deixarà la Cope el proper mes d'agost.

I el cas és que tant nacionalistes catalans (vegis el cas de Puigcercós) com els socialistes seran els qui més trobaran a faltar Federico. Els feia del tot bons, sense matisos, a Catalunya els uns, a la resta d'Espanya els altres. És obvi que no a ulls de tothom, però davant d'un electorat potencial no extrem, la radicalitat manifesta del locutor de la Cope els justificava en part. Ell era el retrat de l'Espanya més agra, anticatalana i impossible, per als uns. I a la vegada era el retrat de l'Espanya més grotescament espanyolera, que deixava l'altra part com a "plural", fins i tot quan aquesta suposada pluralitat és obvi que manca per totes bandes en política a nivell Estatal.

Així les coses, els únics que a partir d'avui ja van fent alegrement "adéu" amb la maneta al seu abans estimat "Fede" són precisament els qui més se'n van valer per treure milions de persones al carrer i per mirar de marcar agenda la legislatura passada -la que consideraven que els havien "robat"- de la mà d'un altaveu de l'Església que en els últims temps -en orquestració amb altres mitjans- ha aconseguit convertir aquesta institució de poder fàctic a poder mediàtic. Veurem si ho seguirà fent a partir del setembre. Veurem a qui serà útil a partir de llavors la Cope, si als uns, als altres o ja a ningú.




Comentaris

envia el comentari