La Setmana Medieval de Montblanc

"La posada en escena és perfecte. Es nota que el poble s'hi vessa amb tot l'amor"

Pels voltants de Sant Jordi pots anar a la Feria de Abril o pots anar a la Setmana Medieval de Montblanc. Són dues opcions. Legítimes totes dues però diferents. Inverses, de fet. Feia temps que volia visitar-la, la festa montblanquina, i aquest any hi hem anat amb la mare i la tieta, que com que no tinc parella són elles qui compleixen tots els meus antulls, les molt santes. Només arribar, abans d'entrar al poble, la cosa ja m'agrada. Situat al mig de la depressió que formen el Francolí i l'Anguera, el poble s'escarxofa en un coixí de prats que fan olor de gespa acabada de tallar. Barcelona griseja, penso.

Tot just entrar ja ens creuem amb la ronda trobadoresca. Adolescents que toquen el tambor i voleien les banderes, nobles, bufons, els Reis, Sant Jordi i la Princesa. Un cop a la Plaça Major -on es concentren la majoria de parades del mercat medieval- et sents en una pel•lícula de Robin Hood. Hi ha uns pans rústics colossals, coques de recapte, coques de ceba, coques de pebre, coques de botifarra, coques de sucre, coques de pinyons, coques de tot excepte de xocolata, perquè està prohibit vendre productes posteriors al descobriment d'Amèrica. Les bosses de plàstic tampoc no estan permeses, però comprem una secallona que fa un metre i mig i el senyor de la parada ens en dóna una d'estraperlo. També comprem flors de sucre, orelletes, botifarres i formatges. Abans ho hem provat tot. Quina il•lusió les fires on pots fer tastets i esmorzar de franc amb una mica d'això i d'allò! A la plaça també hi ha bestiar: burros, cabres, conills i ànecs. Sort que l'olor acaramel•lada de les ametlles garapinyant-se tapa la pudor.

També hi venen objectes artesanals i jo m'encapritxo d'unes figuretes de la mitologia catalana: menairons, gambutzins i dones d'aigua!

La posada en escena és perfecte. Es nota que el poble s'hi vessa amb tot l'amor. La gent de les parades va caracteritzada de l'època, de tant en tant passen dos genets fent torn de guàrdia, hi ha frares, se senten trompetes i gralles i pel carrer es fan mostres d'oficis, un mercat d'esclaus, concursos de joglars i judicis a cavallers i donzelles. Al campament, els nens poden tirar amb l'arc, fer un volt a cavall, pintar escuts i espases i veure els entrenaments de les lluites medievals. Hi ha restaurants a l'aire lliure amb taules de fusta compartides, plats i gots de fang i porcells sencers rostint-se com als còmics de l'Astèrix. És un part temàtic que ni els americans.

També cal dir que l'escenografia empedrada del poble acompanya. És ple de detalls i la muralla és una cosa impressionant: llarguíssima, altíssima i tan ben conservada que sembla feta abans-d'ahir.

Ja a Barcelona, un amic m'explica que un cop va anar a Montblanc i va preguntar-li a un home del poble que com s'ho feien per tenir-ho tot tan net i cuidat. Li va dir que pagava el Ministeri, que "aquests fan el que sigui per fer-li la punyeta a la Generalitat". Doncs benvinguts siguin uns ressentiments tan grats!




Comentaris

envia el comentari