QUE NO ES TRENQUI ESQUERRA

“La major part dels altres, en clau de país, confiem que Esquerra no es trenqui i que la militància arribi a entendre fins a quin punt el secret de la seva supervivència passa per escoltar molts dels qui ara està fent fora del partit i de les urnes”

Només faltaria que després dels magres resultats del Tripartit 2, al damunt no fos el PSC i el PSOE els qui partissin peres per una aposta dels socialistes catalans per Catalunya –a l’estil del que sempre ha dit Esquerra que buscava amb els seus pactes–, sinó que al final fos la formació republicana la que acabés de nou partida. Joan Carretero no ha tirat la tovallola i mira d’advertir de com de malament va Esquerra amb l’actual esquema mental i d’actuació que imposa la cúpula republicana. Però la virulència dels atacs contra els qui com ell s’atreveixen a alçar mínimament i educada la veu demostren sobretot inquietud, inseguretat, nervis i un cert pànic escènic que afecta una direcció que s’ha conjurat per mantenir-se en l’aposta tripartida passi el que passi amb el país o amb el seu propi partit. El pacte Carod-Puigcercós és això. I no ho diu només Carretero.

Uriel Bertran ho ha dit també, igualment des del respecte a l’ortodòxia partidista. I l’últim –de moment– en alçar la veu ha estat Jaume Renyer, qui fóra candidat de la corrent del mateix Bertran a la presidència d’Esquerra encara no fa un any. Deixa el partit i ho fa perquè ha vist la reacció asfixiant que s’hi perpetra contra aquells que gosen pensar diferent a com ho fa la direcció. Fa uns dies, un militant de CDC sense corrent crític propi ni aliats de pes al seu partit va ser utilitzat –amb el vist-i-plau de l’interessat– per aquells que molt especialment des del PSC volien veure-hi un procés de desafecció de part del votant tradicional de CiU respecte del projecte d’Artur Mas. I tot això per un eurodiputat que no havia assumit bé el seu descavalcament del càrrec. Què no diria ara el PSC del que està passant amb representants de sectors que junts van obtenir vora un 37% dels vots de la militància en l’elecció a president i a la secretari general del partit, si no fos perquè els socialistes necessiten que la part que controla la cúpula segueixi decidint-se per ells tant sí com no.
Ells, els del PSC, desitgen que no es trenqui Esquerra per si això suposa una substitució dels qui allà considera “els seus” i per si això comporta una ERC amb menys vots que no els segueixi assegurant el poder gairebé absolut de què ara disposen el Principat. La major part dels altres, en clau de país, confiem que Esquerra no es trenqui i que la militància arribi a entendre fins a quin punt el secret de la seva supervivència passa per escoltar molts dels qui ara està fent fora del partit i de les urnes.




Comentaris

envia el comentari