SILENCI I INDEPENDÈNCIA

"Potser no és casualitat que ahir els dos llibres estrella escrits en català fossin El Silenci (de Gaspar Hernández) i Crònica de la independència (de Patricia Gabancho)"

Ahir em vaig estrenar. Ja em disculparan vostès la impúdica confessió, però l’entendran si els dic que és menys greu del que sembla. Per primera vegada vaig signar llibres per Sant Jordi i els he de confessar que encara ara vesso adrenalina. Ho deia un bon amic via Twitter: ahir el país semblava un país de veritat. Ja passa això, en un dia que a molts ens té el cor partit quan ens fan triar Diada de capçalera. Perquè evidentment hi ha L’Onze... però Sant Jordi és molt Sant Jordi.

En un moment donat, el president Pujol va seure a signar al costat meu. No ho dic al revés perquè servidor ja hi era quan ell va arribar junt amb una tromba de gent llibre en mà, i fotògrafs i càmeres a dojo. Va saludar molt agradablement, vam comentar la seva entrevista d’ahir a can Singular i tot agafant el meu llibre va deixar-me anar amb aquell aire sorneguer a la Capri: “Jo a aquests, als spin doctors, no els vaig acabar de fer tot el cas que hauria calgut, oi Aira?”. Un home, amb els llibres de tots dos a les mans, va saltar: “Ni falten que li feien, no com a algun que vostè coneix bé!”. Però Pujol, sempre alerta, va respondre ràpid: “Ells tenen molta pressió. Pensi que ho han de fer molt millor que nosaltres”.

Entusiasmes que desperta el president a banda, ahir Sant Jordi va ser més festa que mai per a un humil servidor de vostès. Veure les cares de pacients lectors, desvirtualitzar-te amb d’altres, compartir somriures i complicitat via lectura... Tot plegat no té preu. Ens fa molt país. I fins i tot trobo que hi ha certs missatges subliminars en la tria dels lectors respecte dels blockbuster de la jornada. Bé, de fet és la meva mirada que els vol veure, però ja em permetran la llicència si els dic que potser no és casualitat que ahir els dos llibres estrella escrits en català fossin El Silenci (de Gaspar Hernández) i Crònica de la independència (de Patricia Gabancho). Silenci i independència. No em diran que no sembla ben bé un eslògan (un clam) per als polítics catalans del present. No debades, com diu Pujol, ells ho han de fer molt millor que els polítics que ja han passat.




Comentaris

envia el comentari