CAROD SINE DIE

"I si el pacte a què han arribat ha estat escurar la legislatura catalana fins el final?"

Ahir van parlar Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira. No els estranyi que aquesta setmana escoltem (o millor, llegim) també Joan Carretero. Aviso. Serà necessari després que ahir Carod escenifiqués una retirada que ja tothom donava per feta des de feia temps: “O plega o el pleguem”, em deia un puigcercosista encara no fa ni un mes. Diguin-me amant del detall però n’apuntaré només dos de l’acte d’ahir en què Carod va anunciar el seu “aval” perquè Puigcercós sigui el proper candidat a la president de la Generalitat. Primer, el twitter oficial d’Esquerra, Ernest Benach, penjava aquesta foto de l’acte amb el títol “la foto del dia”. Si s’hi fixen, tothom aplaudeix menys Rafael Niubó, amb les mans ostensiblement creuades. No debades, aquest era l’únic suport que a dia d’ahir encara li quedava a Carod en les seves aspiracions a repetir com a cap de cartell. “O plega o el pleguem”, recorden?

I un altre detall. En acabar la conferència de Puigcercós, Carod puja a l’escenari i no li dóna la mà. Puja aplaudint i marxa aplaudint. Però no dóna la mà al seu relleu (les fotos que vegin on surten encaixant corresponen al moment posterior al discurs de Carod, previ). En observar l’escena em van venir al cap les frases que ara els citaré –no desmentides per ningú– que Manel Lucas reprodueix en el seu llibre La llarga marxa, a propòsit de quan l’any 1996 Carod buscava el suport de Puigcercós per fer-se amb la presidència del partit. El de Cambrils va buscar Xavier Vendrell com a mitjancer i aquest, en intercedir davant Puigcercós, va rebre la següent resposta del de Ripoll: “Jo no em fio del Carod”. Vendrell només va encertar a contestar: “Ell tampoc de tu però us heu de seure”. Doncs així han arribat fins a dia d’avui. Els costa fins i tot donar-se la mà, però han d’entendre’s per seguir al capdavant de la nau, vagi aquesta a la deriva o a on sigui.
Carod va dir ahir de la seva forçada cohabitació amb Puigcercós que ha estat, és i serà “un tàndem”. Curiós. Ningú més no ho diria. En tot cas, fins ahir tothom apuntava que la renúncia de Carod arribaria fruit d’un pacte a canvi d’una promesa de càrrec futur a l’estil de la presidència del Parlament per al cap de cartell sortint. Però atenent a les enquestes, és difícil de creure que Carod hagi accedit a un acte com el d’ahir a canvi d’això. Escoltant-los a tots dos, però especialment a ell, una hipòtesi em va venir al cap: I si el pacte a què han arribat ha estat escurar la legislatura catalana fins el final? Així a Carod li quedaria encara un any llarg de vicepresidència. “El lloc d’Esquerra és a l’esquerra”, va dir ahir amb aquell estil tan seu. El lloc d’Esquerra és el tripartit, oi? Doncs això, Puigcercós: Carod sine die. Bé, fins que així ho decideixi José Montilla, el president, que és qui té potestat per convocar eleccions.




Comentaris

envia el comentari