No hi poden fer més?

"Quan una nació és petita i políticament feble, ha de tenir voluntat, però també ha de ser intel•ligent i astuta, cosa que no lliga gens amb algunes maneres d’actuar ni de perdre energia per la boca habituals a casa nostra"

“Treballarem perquè Catalunya estigui al G20.”
Oriol Junqueras, candidat d’ERC al Parlament Europeu


La proclama d’Oriol Junqueras, dita per un altre candidat d’un altre partit, podria sorprendre -o podria sorprendre més. En el cas d’un representant d’ERC, malauradament, ja no sorprèn gaire.

Per començar, per ser al G-20 s’ha de ser un estat independent, i la independència, ni serà fàcil ni, per descomptat, és una cosa immediata ni a mig termini. ERC sol oblidar que parlar d’independència tot el dia és bastant menys efectiu, i sovint resulta extremadament contraproduent, que treballar de veritat dia rere dia, any rere any, per crear les condicions per tal que el dilema independència sí-independència no esdevingui factible. Per poder algun dia decidir sobre la independència hi ha d’haver una àmplia majoria social que reclami el dret dels catalans a decidir. Aquesta és, hauria de ser, per tant, la primera prioritat. Hi ha d’haver, per dir-ho pla, molts nacionalistes.

Parlar de la independència al 2014, per exemple, o en els termes en què ho fa Junqueras, poden fer brillar els ulls o inflar el pit a alguns, però en el món real, no en el virtual en el que sembla instal•lada una part d’ERC, serveix de ben poca cosa. Més aviat serveix perquè els que no participen del teatre malfiïn o, directament, se’n riguin. Quan una nació és petita i políticament feble, ha de tenir voluntat, però també ha de ser intel•ligent i astuta, cosa que no lliga gens amb algunes maneres d’actuar ni de perdre energia per la boca habituals a casa nostra. Pel que fa al G-20, bé, ja es veu que això no té cap ni peus. No depèn de la UE i menys encara del Parlament Europeu, que és on si té sort s’asseurà Junqueres els pròxims anys. Igualment, Catalunya, ni per població, ni per territori, ni per economia té ni tindrà la més mínima opció, tampoc després d’una eventual separació d’Espanya, de ser al G-20.

Aleshores, perquè diu Junqueras coses com aquesta que són, des de qualsevol punt de vista un disbarat? Per què s’han abonat alguns a aquesta retòrica entre zapateresca i folklòrica? A quina mena d’infantilisme apel•len amb aquestes frases? Es tracta de llicències poètiques, de bromes, o –el que seria encara més alarmant- frases com la de dalt se les creuen? Què no s’adonen que així no anem enlloc?

Pretenen enredar la gent? O tot és més senzill i el que ocorre és que no hi poden fer més, que és un mal que no té remei, que “som com som”.




Comentaris

envia el comentari