BENEFACTORS SENSE FRONTERES

"Tot un parell d’oenagés, això d’ICV i ERC, benefactors sense fronteres sempre que es tracti d’ajudar els socialistes, clar"

No em diran vostès, pacients lectors i atents seguidors de l’actualitat política, que no és força denigrant l’espectacle de veure dos socis de govern jugant a veure qui burxa més l’altre, jugant a veure qui encerta a desgastar més l’enemic íntim. Esquerra i Iniciativa s’hi estan recreant, ara a tomb del galdós paper de Joan Saura a Interior. Però abans bé que també s’hi havia posat ICV, amb els seus companys republicans. Recorden la passada legislatura? Recorden l’inici de la present? I tots tenim present que la lleialtat entre socis d’executiu ha lluït en més d’una ocasió per la seva absència, oi?

Això a banda, el pitjor de tot, escenes poc edificants a banda, és que aquest espectacle no aporta res de positiu a la societat, i ni tan sols a les dues gallines del galliner tripartit que s’estan destrossant a picotades. I dic gallines i no galls, perquè d’aquest gènere, al tripartit, només n’hi ha un: el PSC. Aquesta és la gran pena de tot plegat: que aquell qui deu el tot del tot de la seva sort política i del seu poder absolutament omnipresent a les institucions catalanes acabi per ser qui exigeixi als seus agraïts benefactors una mica de contenció. En definitiva, el PSC es mira l’espectacle entre ICV i ERC com si passés per allà, com si no hi tingués gaire res a veure. I busca presentar-se com el factor moderador de les seves particulars feres domesticades. Tot un art, això del PSC. Tot un parell d’oenagés, això d’ICV i ERC, benefactors sense fronteres sempre que es tracti d’ajudar els socialistes, clar.




Comentaris

envia el comentari