NOSALTRES SOLS!

"Puigcercós i Carod s’estan quedant ben sols a Esquerra a l’hora de defensar un status quo que desmenteix i dilapida dia a dia el corpus ideològic de la formació més veterana del país"

Tots aquells que no estiguin d’acord amb la direcció d’Esquerra ja poden anar enfilant camí de la porta. És a dir, que marxi d’Esquerra el 63% del partit. Així ho va proposar ahir l’entorn de l’actual president republicà, Joan Puigcercós. Aquesta proposta integradora a l’estil Nosaltres Sols!, i sens dubte a l’alçada que ens tenen acostumats els dirigents d’ERC dels últims anys, va rebre una resposta immediata i clara per part d’alguns dels interpel•lats: “Cal diàleg per redreçar el partit, i a més el referèndum sobre el finançament el va aprovar l’últim congrés d’Esquerra”. Impecable, com també és impecable l’abonament a l’error que ja fa uns quants anys que van comprar Puigcercós, Carod i Ridao. I no se’n sortiran fins que els facin sortir-ne, obligant-los. Qui? Sens dubte les bases, que tenen alternativa.

L’agrupació nacionalista Nosaltres Sols! Va néixer el 1916 i el 1936 va integrar-se a Estat Català. D’això ja en fa molt, però la gran diferència de fons que la separa de l’actual cúpula d’Esquerra és que el “nosaltres” d’aquells independentistes del segle passat abraçava tot Catalunya, mentre que el “nosaltres” de Puigcercós i els seus ja no arriba a abraçar ni el conjunt d’unes sigles que ells mateixos han sotmès a una accelerada erosió amb pocs precedents. I és que, efectivament, Puigcercós i Carod s’estan quedant ben sols a Esquerra a l’hora de defensar un status quo que desmenteix i dilapida dia a dia el corpus ideològic de la formació més veterana del país (Unió a banda).

Puigcercós blasma ara contra el que considera “manca de lleialtat i unitat” per part dels crítics d’Esquerra. I salta la pregunta. A qui és lleial Joan Puigcercós? Carod ja sabem que ho és a José Montilla i el seu tripartit. Però, i Puigcercós? Ho és al país? O si volem ser més modestos en la pregunta, ho és al seu propi partit? Si és així, per què se sent tan insegur a casa seva? Per què hi ha treballat tan poc per la unitat real? Per què a les molt justificades (però discretes) crítiques dels seus, reacciona amb una virulència que en absolut aplica als incompliments i a les deslleialtats dels seus socis del PSC? I en tot cas, si no obté resposta satisfactòria a cap d’aquesta pregunta, per què la militància d’Esquerra no hauria de satisfer en un moment donat les aspiracions de l’actual direcció d’ERC, i deixar-los sols? Més encara, qui s’estranyarà si bona part dels seus antics votants ho fa en el proper cicle electoral?




Comentaris

envia el comentari