SOBREQUÉS I LA SENYORA PÉREZ

"Des de Nicaragua se centren a presentar CiU com a “radical” pel simple fet que ha elevat sensiblement el seu llistó reivindicatiu. Un greu error, el del PSC"

Francesc-Marc Álvaro va elevar a la categoria d’icona una ciutadana d’entre els que han anat interrogant polítics al programa Tengo una Pregunta para usted. Es tracta de La senyora Pérez. Una ciutadana ben poc radical i votant de CiU. I el cas és que, identificada l’existència d’aquest ciutadà tipus, els esforços dels últims temps des de Nicaragua se centren a presentar CiU com a “radical” pel simple fet que ha elevat sensiblement el seu llistó reivindicatiu. Un greu error, el del PSC, primer perquè ningú identifica la marca CiU amb radicalitat i fins i tot són ben pocs els qui ho fan Ebre enllà. Però passa que, a més, precisament ha estat elevar el llistó reivindicatiu, a allò que s’hi està adherint un sector creixent de la ciutadania catalana, especialment esperonats per la paret anticatalana en què s’ha convertit el Madrid Rei Sol que diu l’Estat sóc jo i els catalans a creure, callar i pagar.

I davant d’això reaccionen els ciutadans Pérez igual com ho fan molts altres que, per exemple, lluny d’espantar-se i aferrar-se al pragmatisme salvatge i còmplice del PSC, se n’estan allunyant i seguiran fent-ho si els socialistes catalans insisteixen a mostrar-se impermeables a reivindicacions que comencen a ser transversals de punta a punta de l’espectre polític català. Un botó de mostra: ahir l’historiador i encara militant socialista Jaume Sobrequés advertia que “Catalunya continua sent un país subjugat”. L’exsenador i ex diputat socialista al Parlament ho va dir en un acte de suport a la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD). Entre d’altres reivindicacions, ahir la PDD exigia una cosa tan poc radical com que el Tribunal Constitucional no pugui desdir allò que tota una societat ha votat en referèndum. I passa que si ni això pot arribar a assumir-ho el PSC, no només no captarà ni una senyora Pérez, sinó que a més de passada potser perd els pocs Sobrequés que encara li queden.




Comentaris

envia el comentari