SACRIFICIS QUE NO ARRIBARAN

"A seguir ben aferrats a la cadira, PSC i PSOE, PSOE i PSC, aquí, allà i on faci falta"

Dilluns passat Artur Mas va parlar de sacrificis en temps de crisi. Tothom el va entendre... però no del tot. Ell parlava de sacrificis de la butxaca, però com ha reblat aquest cap de setmana, també parlava de sacrificis polítics. Concretament ara el líder de CiU demana el sacrifici dels 25 diputats del PSC (per tant del PSOE) a Madrid. Demana el sacrifici de les relacions del PSC amb el PSOE, i en conseqüència el sacrifici de qualsevol tipus de resultat electoral del PSC, des dels que pugui tenir a Montornès del Vallès als que obté en les eleccions al Parlament o al Congrés. I bé, tenint present que lluny de les ombres platòniques (o xineses) que insisteixen a voler representar el PSC com alguna cosa diferent al PSOE, el cas és que la pretensió poc dissimulada de Mas va rebre resposta ràpida d’un que és del PSC però també desacomplexadament del PSOE: Celestino Corbacho. Ell, ministre el PSC (per tant del PSOE) i membre de l’Executiva del PSOE (on evidentment hi és el PSC) ja va advertir ahir a navegants (i més concretament a Mas) que d’estimar-se s’estimen més ZP (per tant el PSOE) que no pas Catalunya o el tripartit.

No debades, a Catalunya les eleccions no les guanyen ells, sinó CiU. I al govern els problemes no els posen els del PSOE o el PSC (que tan harmònicament governen sense problemes a Madrid), sinó socis incòmodes que, aquests sí, no són una mateixa cosa malgrat que pel seu silenci públic sovint ho pugui semblar. Aquest cap de setmana Corbacho ho va tornar a deixar clar: L’endemà que ZP desautoritzés una xifra revelada pel govern en boca de Joan Saura i confirmada pel departament d’Economia, el ministre i dirigent del PSC va alinear-se amb el president de l’executiu espanyol, i va restar crèdit a l’oferta que ha posat el govern central sobre la taula del finançament: 1.200 milions aquest any, 1.600 el següent, i 2.000 el 2011. “Les persones més autoritzades per donar xifres són el vicepresident econòmic (Solbes), i el conseller d’Economia (Castells), i encara no n’han donat”, va dir Corbacho. I es va quedar tan ample. Però alguna cosa va trontollar internament entre PSC i PSOE? Res. Només l’indirectament apel•lat i outsider Castells va encertar a corroborar la xifra del desbordat Saura, i punt. Cap altre sacrifici més enllà de l’erosió controlada del crèdit d’aquells que juguen a creure’s que les ombres xineses són cosa certa. I a seguir ben aferrats a la cadira, PSC i PSOE, PSOE i PSC, aquí, allà i on faci falta.




Comentaris

envia el comentari