ZP té Montilla acorralat

"Ara resulta que el tripartit ja ha abandonat el discurs segons el qual, més que els diners, l’important era el model"

“Zapatero sempre s’ha portat bé amb Catalunya”.
José Antonio Alonso, portaveu del PSOE al Congrés.

José Antonio Alonso va parlar l’altre dia amb el Jordi Basté i va repetir les frases habituals del socialisme espanyol. Potser la més clamorosa i escandalosa d’aquestes frases va ser la que reprodueixo a dalt textualment, però n’hi va haver moltes altres d’afirmacions tramposes.

Per exemple quan l’exministre va subratllar que l’acord ha de ser “global”, cosa que, a banda d’obviar novament la bilateralitat estatutària amb Catalunya (“es compliran els criteris de l’Estatut”, va dir també!!), en la pràctica significa que Zapatero va tancant acords amb les autonomies, fins que un dia tingui prou acords per convocar el Consell de Política Fiscal i Financera. En aquest òrgan, que aplega govern central i autonomies, tothom s’haurà de retratar. És a dir, que tothom haurà de dir si accepta el nou sistema o no. Pot passar que Catalunya, tot i acorralada per la dinàmica, digui que no. Aleshores continuaria l’assetjament, perquè la llei financera caldrà votar-la al Congrés de Diputats. I què faràn allà els 25 diputats del PSC? Votar amb Catalunya, votar amb Zapatero? Per a Montilla i el PSC aquest escenari ve a ser com participar en el càsting de La Matanza de Texas.

També va opinar Alonso –que fou company de pupitre del president del govern espanyol- que el fet que Saura –per desviar l’atenció de la polèmica per l’actuació dels Mossos?- revelés les xifres de l’oferta de Zapatero pel que fa al finançament no és cap problema (quan els sents, a aquests del zapaterisme, res no és problema). I no sols no es va immutar el portaveu parlamentari del PSOE per l’insult que és l’oferta de ZP a Catalunya, sinó que encara va tenir la barra d’informar els oients que hi ha crisi i que, és clar, veuran, si hi ha crisi, ja se sap, hi ha pocs diners...

Dit això, i parlant també de números, ara resulta que el tripartit ha abandonat ja el discurs - que Montilla pronunciava prou bé- segons el qual, més que els diners, l’important era el model. Aquest discurs es va cuinar pensant que la quantitat de diners seria curta però es podria ‘vendre’ com un èxit apel.lant al canvi del model operat. Però Zapatero no ha deixat marge ni per a això: ni per intentar, emprant totes les bateries propagandístiques del socialisme, que són potents i submisos, fer creure els catalans que l’acord és acceptable.

Zapatero ha acorralat Montilla i el tripartit. I Montilla i el tripartit estan indignats. Uns, ho estan pels poquíssims diners que està disposat a deixar anar el president espanyol. Els altres, perquè són tan pocs que ni tan sols donen marge per intentar convèncer els catalans que són acceptables. Els altres, per les dues coses.




Comentaris

envia el comentari