A PALS AMB SAURA

"De no ser al Govern, el mateix senyor Joan Saura, que ahir assegurava que tenia tot el suport de José Montilla, faria hores que estaria reclamant la dimissió del conseller d’Interior, fos qui fos, no socialista, és clar"

Veig i reveig les imatges dels Mossos carregant contra els fotògrafs i els periodistes, i encara no puc acabar de creure’m que allò hagi estat possible. Perquè és obvi que de càrregues policials com aquestes les pot haver arreu, i més si entre una sèrie de manifestants s’infiltren professionals de la violència que amb caputxa incorporada es dediquen a rebentar protestes, siguin quines siguin. Això es pot entendre. La resposta policial pot ser contundent perquè els agents antiavalots no deixen de ser humans i davant del perill reaccionen, i en el seu cas ajudats per armes. Però una cosa és entendre la violència que en democràcia tots comprenem que poden exercir les forces de seguretat, i una altra de molt diferent és acceptar o poder assimilar que aquesta violència s’empri de forma arbitrària i grotesca.

Les imatges no enganyen i demostren que alguns s’hi van acarnissar fins i tot després que els fotoperiodistes els mostressin clarament els seus braçalets de premsa. La imatge als TN provoca un profund malestar, indignació i tot. I ho fa per inexplicable, per inacceptable. Una altra cosa de molt diferent és el fet que la majoria ja tenim força assumit a aquestes alçades que aquesta actuació lamentable de la nostra policia nacional no tindrà conseqüències polítiques de cap tipus. Ni tan sols les tindrà malgrat la seguretat que molts tenim respecte del fet que, de no ser al Govern, el mateix senyor Joan Saura, que ahir assegurava que tenia tot el suport de José Montilla, faria hores que estaria reclamant la dimissió del conseller d’Interior, fos qui fos, no socialista, és clar.

Però el cas és que el conseller d’Interior és ell mateix, i no serà servidor qui s’acarnissi ara amb ell. L’àvia ja deia allò que “en el pecat portes la penitència”. Doncs això, Saura. Que bona penitència has de suportar tu i els teus després del pecat original que vas cometre en acceptar de mossegar aquella poma que un bon dia et va plantar al davant un ésser prou persuasiu. Ahir veia rodolant per terra manifestants anti-Bolonya i fotògrafs amb mocador palestí al coll, d’altres que plantaven a la cara dels Mossos llibres sobre el maig del 68, i pensava a qui votaran aquesta gent en les properes eleccions. A Iniciativa tot apunta que ja no, oi? Bé, doncs, ja ho veuen. No s’acarnissin amb en Saura. Ja ho fan per vostès, i a pals, els seus socis socialistes.




Comentaris

envia el comentari