PASSANT D’ESQUERRA

"Un PSC que assumeix amb facilitat el paper de patriarca magnànim, sempre que quedi clar que qui mana és ell, fa temps que demostra que té perfectament presa la mida als republicans"

Ha anat quedant clar al llarg de l’experiència tripartida fins a quin punt les amenaces d’Esquerra als socialistes no deixen de ser suaus i inofensives rebequeries d’aquelles que no cal que els pares tinguin gaire en compte a les criatures. Més aviat aquests moments ja calen, perquè ajuden els petits a desfogar-se. Els ajuda a reivindicar-se sense més conseqüències, i via. En aquest sentit, un PSC que assumeix amb facilitat el paper de patriarca magnànim, sempre que quedi clar que qui mana és ell, fa temps que demostra que té perfectament presa la mida als republicans. S’hi mouen amb comoditat, al seu costat. Tot i que potser ja tant que fa lleig. O com a mínim hom podria pensar que algú a can ERC ho veiés així.

I és que ahir el president Montilla va deixar anar al Parlament, així, com qui no vol la cosa, que si hi ha impaciència entre els seus socis d’ERC a propòsit de la història interminable del finançament que mai arriba, ja poden marxar tranquil•lament del Govern perquè ell no convocarà eleccions anticipades. Perquè la cadira no la hi mouran ni els qui van regalar-se-la. Bé, aquestes no van ser les paraules exactes, però oi que ens entenem quan Montilla diu que tot seguirà igual davant d’un no acord o davant d’una xifra lamentable proposada pel govern de Madrid? Oi que sabem que això les bases d’Esquerra difícilment podran acceptar-ho? Oi que això ho sap tothom, fins i tot Puigcercós? Oi que davant d’això a ERC no li quedaria cap altra sortida que fer alguna cosa més que emetre protestes en forma de gemec? Doncs, efectivament, tothom ho sap. El president Montilla inclòs, i d’aquí que el seu advertiment d’ahir es pugui llegir fàcilment com un passar d’Esquerra que fa feredat.




Comentaris

envia el comentari