FER PROU

"Ha arribat el moment de saber “fer prou”, no només de dir-ho. Perquè dir-lo ja ho fan massa polítics a casa nostra sense que això tingui cap conseqüència, ni en la seva actuació política ni en el benefici del país"

L’expresident Pasqual Maragall preveu que el Tribunal Constitucional tombarà l’Estatut. No cal ser un gran visionari per albirar una retallada important que complementi i acabi de reblar la que ja van practicar-li a les Corts espanyoles. Però això a banda val a destacar que Maragall ha afirmat al respecte que “Espanya és una cosa molt potent i plantar-li cara és complicat, però si et peguen tants cops, un ha de saber dir prou”. I és cert. Cal saber dir prou. Però, i valgui la redundància, amb això tampoc ja no n’hi ha prou. Ha arribat el moment de saber “fer prou”, no només de dir-ho. Perquè dir-ho ja ho fan massa polítics a casa nostra sense que això tingui cap conseqüència, ni en la seva actuació política ni en el benefici del país.

Maragall diu ara prou però quan va governar no va saber enfrontar-se com calia a la piconadora madrilenya que des de Moncloa piloten PP o PSOE, sempre contra el que no sigui l’Espanya única que ells coneixen. L’expresident no va saber plantar-se, no va saber convertir el “dir prou” en fets. Igual com no ho fa un govern tripartit que navega sense direcció i sense ningú que s’atreveixi a posar rumb a les respostes que calen. Perquè no és solucionar res, el fet que tot un conseller d’Innovació i Recerca (per a més delicte, presumpte republicà i independentista) admeti sense més que el finançament que finalment s’empassarà el nostre govern serà un “pedaç”. Això què inspira més que impotència? Aquest dir quin fer inspira? I sobretot, davant d’actituds com aquesta, a qui se suposa que ha de plantar cara la societat?




Comentaris

envia el comentari