Es creien que votaven lehendakari

"Avui tot indica que el ‘montillazo’ pot reproduir-se al País Basc"

“L’únic propòsit que hi ha per part d’alguns partits polítics és el de constituir un front en un sistema de cop institucional”.
Iñigo Urkullu, president del PNB

Bé, sí, és greu. És exagerat i fins irresponsable que Urkullu es referís a les intencions de Patxi López d’esdevenir lehendakari -mercès als vots que el PP i el partit de Rosa Díez estan disposats a donar-li de franc- en aquests termes. El que pot passar-li a Ibarretxe ha ocorregut al País Basc moltes vegades en ajuntaments. Mai, però, havia passat a nivell nacional. Tanmateix, el PNB coneixia aquest perill, encara que només fos perquè Artur Mas els ho va advertir en plena campanya de forma ben clara: vigileu que no us facin el que em van fer a mi.

Avui tot indica que el ‘montillazo’ pot reproduir-se al País Basc. Amb una diferència, allà els partits que faran que el perdedor sigui president no seran al govern ni firmaran cap pacte de legislatura. L’espanyolisme radical del PP i d’UPyD faran Patxi López lehendakari exclusivament per abatre Ibarretxe i foragitar el nacionalisme basc del poder. El PP és coherent amb la seva naturalesa: maniobra en clau nacional espanyola. Aquí, ERC va renunciar a un pacte nacionalista català per dos cops al•ludint a complicitats, algunes de veritat, altres postisses, entre les esquerres.

Si em pregunten què crec que vol dir Urkullu quan parla de “cop institucional”, els diré que em penso que vol ressaltar la contradicció que suposa que els partits i els mitjans de comunicació facin creure al ciutadà que d’ell depèn qui serà el futur president per, l’endemà de la votació, dir-li que no, que en realitat ell elegia diputats provincials, i que el president el triaran uns altres: els membres del Parlament. Expressat més cruament: després d’animar-los a triar lehendakari, als bascos els diuen: escolti, no, en realitat el lehendakari el decidirem nosaltres, els polítics, sortirà del que a nosaltres ens convingui. I, per cert, podem escollir, és legal i legítim, tant qui ha guanyat com el que ha quedat tercer o últim.

Aquest és el pinyol de l’embolic, de la distorsió: la diferència substancial entre el missatge amb què es bombardeja al ciutadà i la lletra –amb la seva aplicació- dels nostres sistemes electorals i parlamentaris.




Comentaris

envia el comentari