DE PLANIANS

"En l’amic Vila hi ha molt d’impetuós, de frenètic, de dionisíac, no és menys veritat que cal llegir-lo"

Molts lectors d’aquest diari coneixen l’Enric Vila. Aquell posat destraler i alhora fràgil, aquell aire de volcà a punt d’entrar en erupció. Així és ell. Així són els seus escrits. I el cas és que res de tot plegat no passa inadvertit en un ecosistema periodístic com el nostre. A més, la seva incontinència escriptora el projecta sovint via articles, llibres o blog.

Un pèl més afortunat en aquest punt que la majoria de vostès, pacients lectors, servidor no el coneix només de vista (o de lectura), sinó que va viure amb ell durant una temporada. O més exactament, vam conviure en un racó de Little Manila, o el que és el mateix, en un racó del Raval, al departament de Recerca de Blanquerna.

No cal dir que en Vila no és fàcil. A ell, per cert, l’irritava que m’hi dirigís així, pel cognom. Però el cert és que tampoc no li’n fa cap falta, ser fàcil. A ell no. A la immensa majoria de la humanitat sí, però als de la seva espècie no. I de quina espècie és en Vila? Un homínid, això sí, però també el més semblant que pugui haver a una màquina de sentir i de pensar funcionant a tot gas. Perquè si bé és cert que, si existís, ningú no el convidaria a “La Setmana del Seny”, en canvi tindria totes les paperetes per ser estrella convidada a una altra improbable “Setmana de la Rauxa”. Malgrat això, trobo que ambdues serien trobades on s’hi mouria bé, en contra de tots els pronòstics, fins i tot dels d’ell mateix.

Ara hi torna. Revisita un d’aquells intocables hipermagrejats que tenim a casa nostra. Ho fa de la mà del gran Sir Humphrey Quim Torra, un conspirador nat, pel país, per descomptat. Aquí, en aquest diari, podran seguir-ne la pista. I és que si bé és cert que en l’amic Vila hi ha molt d’impetuós, de frenètic, de dionisíac, no és menys veritat que cal llegir-lo. Jo personalment sovint no l’entenc. Però ni falta que fa. Tampoc no entenc els mecanismes tecnològicomàgics que fan que el meu ordinador funcioni, i bé que hi remeno. Bé que m’interessa molt del que hi trobo. Doncs igual amb en Vila. Me’l llegeixo. Ara ho estic fent amb una de planians. En tindran notícies. Mentre, vagin remenant El nostre heroi Josep Pla (Acontravent).




Comentaris

envia el comentari